Capçalera grossa

Nova Conca

Dissabte, 16 de desembre de 2017


Diumenge, 16.4.2017 08:30h

La tradició de la mona de Pasqua


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Nova Conca




Etiquetes
mona, Pasqua

Amb l’arribada de la Pasqua els aparadors de les fleques i pastisseries s’omplen de mones. Aquestes poden ser de diferents gustos: nata, trufa, gema, fruita, xocolata i, a més, poden tenir infinitat de decoracions, en moltes ocasions, escollides amb il·lusió pels fillols, que són els principals receptors d’aquest pastís durant el Diumenge o el Dilluns de Pasqua.

La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. Almenys, aquesta n’era la descripció en els seus inicis, i avui dia la mona segueix sent un dolç esponjós, amb tota mena de decoracions i amb autèntiques i elaborades figures de xocolata que cada any se sofistiquen més i que tenen a veure amb els personatges preferits dels nens. La mona és una tradició que simbolitza la Quaresma i indica que les abstinències s’han acabat.

És tradició que el padrí o l’avi regali la mona al seu fillol i nets el Diumenge de Pasqua, i el Dilluns de Pasqua és tradició reunir-se amb la família o grup d’amics i anar a menjar la mona en algun indret. Antigament, com dèiem, s’hi posaven ous per decorar-la i el nombre d’ous corresponia amb l’edat del nen que la rebia.

La mona tradicional té generalment forma de tortell i n’hi ha de moltes varietats, fetes de pa de pessic, gema, xocolata, etc. De fet, és des de mitjan segle XIX que les mones perden la seva senzillesa inicial i la seva presentació comença a ser més complicada, amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, anissos platejats, ous de pasqua, figures diverses, etc.

 


Lectures 839 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

Enquesta

Entrevista

“Des que era petit, sempre sortia disparat al carrer quan tocaven les campanes”

Jesús Martínez Casanelles Membre del Grup de Campaners de la Catedral de Tarragona (des de 1998), membre dels Campaners de Santa Maria de Montblanc (des de la seva fundació, el 2016), membre de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya

“Des que era petit, sempre sortia  disparat al carrer quan tocaven les campanes”

Vídeos

Opinions

Editorial

I el dia 21, tothom a votar per dignitat

Poc més de dos anys després de les eleccions del 27 de setembre del 2015, en les quals finalment va acabar sent president de la Generalitat Carles Puigdemont arran del veto de la CUP a la figura del llavors cap de llista, Artur Mas, el nostre país torna a ser cridat a les urnes, però amb unes circumstàncies ben accidentades i desgraciades. Llegir més

El temps

Avui
3.png
8 Cº
2 Cº

Demà
21.png
8 Cº
3 Cº



Conca de Barberà (+ informació) Meteocat

Categories

Agenda cultural

Agenda cultural
Tots els actes     Enviar un acte

Els actes mostrats correponen a l'Agenda Cultural de la Generalitat de Catalunya. Quan enviïs un acte, s'enviarà al servei de l'agenda cultural per la seva validació.


Oferta Laboral

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya