Capçalera grossa

Nova Conca

Dimecres, 16 d'agost de 2017


Diumenge, 16.7.2017 14:15h

Jaume Campàs Col·laborador de ‘Nova Conca’ i autor del llibre ‘La democràcia després de la dictadura. El Partit Carlí a la comarca d’Osona durant la Transició Democràtica’

“En el passat els primers independentistes foren els carlins…”


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


El llibre de Jaume Campàs contribueix a aprofundir en alguns aspectes que ens poden ajudar a entendre millor les circumstàncies històriques emmarcades en un període concret, que fins ara han estat oblidades de la comarca d’Osona, i del carlisme català en general.

Com sorgeix la idea d’escriure aquest llibre, ‘La democràcia després de la dictadura. El Partit Carlí a la comarca d’Osona durant la Transició Democràtica’?
La necessitat de deixar palesa una acció del carlisme renovat, i que hi hagueren dos ajuntaments que no pertanyien a CDC a les primeres eleccions dels ajuntaments democràtics del 1979. A Sant Pere de Torelló l’alcalde fou del Partit Carlí de Catalunya. I a Centelles la candidatura fou d’independents, sota el suport del Partit Carlí de Catalunya i de Convergència; aquests havien renunciat la seva participació amb militància i sigles.

Què el porta a interessar-se per la figura de Pere Rierola Prat?
La seva coherència, tenacitat, home íntegre i de fermes conviccions al servei de les persones i la comunitat. Un carlí avançat al seu temps, un gran lluitador per aconseguir les fites, dins els valors d’honradesa, respecte i honestedat. Una persona acceptada tant per dretes com per esquerres.

Quina ha estat la seva vinculació, per als qui no el coneguin, amb el carlisme?
Fins al 2014 de militant del Partit Carlí de Catalunya; a causa de discrepàncies personals, ideològiques i de praxi, el vaig deixar. Per estar en una formació política es necessiten ganes, empenta i ser polític amb mà esquerra.

A aquestes alçades un servidor estava molt lluny de tot plegat.


Què creu que ha portat a la lenta i pràctica desaparició del carlisme català de la vida política?
El terrorisme d’estat propiciat el 1976 en els fets de Montejurra: un magnicidi en tota regla. La no legalització del partit, i el no poder participar a les primeres eleccions del 1977. L’interès d’alguns partits que es dilatés la seva vida. El seu programa avançat del socialisme autogestionari en democràcia que alguns carlins no acceptaren. Aquesta última, si el partit hagués tingut representació el 1977, de la resta res hauria passat.

El Partit Carlí de Catalunya va estar en tot moment al costat de la democràcia i les llibertats del país. La vinculació del carlisme tradicionalista amb la dictadura va fer confondre molta gent?
L’amnistia de 1977 obligà a viure víctimes i botxins. Els assassinats de Montejurra hagueren de passar 24 anys perquè se’ls reconegués víctimes del terrorisme. Això fa suposar que el postfranquisme estava ben viu i no hi tenia cap interès, que el carlisme renovat sobrevisqués els embats del terrorisme d’estat. Aquest postfranquisme, deixar que es mantinguessin vells partits, tot i tenir-ne el Partit Carlí la patent. I això deteriorava la seva imatge. Per altra banda altres forces no volien de cap de les maneres que Partit Carlí agafés volada, com tenia abans dels fets de 1976. 

Si el carlisme fos avui dia majoritari, el nostre país hauria trobat una sortida a la qüestió nacional? 
En el passat els primers independentistes foren els carlins, perquè defensaven la terra que els havia vist créixer. La seva història marca una defensa a ultrança dels drets dels pobles. Cal suposar que Catalunya ja faria temps que hauria trobat la recuperació dels seus drets històrics i de la seva personalitat política, cultural i històrica.

Finalment, vostè és col·laborador del nostre setmanari, però per a qui no el conegui, qui és i a què es dedica actualment, Jaume Campàs?
Professor jubilat d’ESO; diplomat en Ciències Humanes per UB, i llicenciat en Geografia i Història per la UAB, lluny ara de la política de partit. Em dedico escriure i a la recerca històrica. I a defensar els drets dels pobles i de les persones, i sobretot del nostre poble.

A banda, la feina de l’horta i trescar per les muntanyes em captiva.


Lectures 444 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat


publicitat


Enquesta

Sou d'alguna ONG?


21%



79%




Vots 14 vots


Vídeos

Opinions

Editorial

Torna el Festival de Música Antiga de Poblet

Sota la gran direcció artística de Jordi Savall, avui divendres torna el Festival de Música Antiga de Poblet; un Festival que ja no necessita presentació i que omple de prestigi l’incomparable marc del Monestir de Poblet i la Conca de Barberà en el seu conjunt. Llegir més

Categories

Oferta Laboral

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya