Nova Conca

Dimarts, 17 d'octubre de 2017


Diumenge, 6.8.2017 12:45h

Xavier Ferré Trill Autor del llibre Joan Poblet i Teixidó. La qüestió agrària com a qüestió nacional

“Les múltiples formes de resposta a l’opressió nacional i de classe comporten l’estudi de les cultures polítiques d’alliberament nacional”


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Aquest Doctor en Història i professor al Departament de Pedagogia de la URV va presentar fa unes setmanes a Montblanc un llibre que aprofundeix en la figura d’un reputat montblanquí, Joan Poblet i Teixidó

Vostè ha publicat diversos estudis sobre la qüestió nacional i l’evolució històrica del pensament cultural i polític contemporanis, d’on li ve aquest interès concret?
Són dos pols que, en el meu cas, s’interconnecten: pel fet polític i per l’intent de comprendre les formes de repressió de l’estat contemporani envers els pobles, les nacions i les classes subalternes. Les múltiples formes de resposta a l’opressió nacional i de classe comporten l’estudi de les cultures polítiques d’alliberament nacional.

Creu que el moment actual que vivim al país és una derivada lògica de processos històrics viscuts al país durant el segle XX? 
És una derivada del fracàs –no pas per a les elits economicopolítiques, una metàfora reeixida de les quals és Florentino Pérez i la llotja del Bernabeu (de la qual caldria fer una tesi doctoral)– d’una autodefinida “transició” –orientada i dirigida des dels nuclis econòmics, militars i polítics de la ciutat-estat Madrid– que no s’ha proposat acabar mai (no era el seu propòsit estratègic) amb les oligarquies, i que, sobretot, ha modernitzat les pràctiques repressives de l’estat contra les nacions peninsulars (les clavegueres de l’estat, que no són d’ara, són consubstancials a la crisi de legitimitat d’un estat). 

En conseqüència, la legitimació de concepcions ideològiques pròpies del franquisme té bases polítiques concretades en els processos culturals i polítics de nacionalització espanyola imposats al si de les classes subalternes i populars dels Països Catalans. Aquest marc deriva del “reformisme” borbònic de planta francesa del s. XVIII i de la construcció de l’estat liberal espanyol del vuit-cents. Joan Fuster, el Josep Melià d’Els mallorquins, Robert Lafont, Llorenç Planes i Miquel Mayol, Eva Serra i Josep Fontana han fet grans aportacions respecte del que dic.

Hom està endegant una revolució democràtica, baula fonamental per a posar les bases d’una Nova Política des de la nació, que reprèn l’esperit del 1976 present en la Marxa de la Llibertat.
La qüestió essencial per a l’estat espanyol és mantenir la unitat de mercat recolzada en una estructura social concebuda com a “nacional”, fonament del drenatge de capital espoliat vers el “centre” espanyol.

Les nacions minoritzades estan dient a Espanya que es repensi i que es construeixi a partir de la seva unitat de territori real; no pas a través del colonialisme lingüístic  i l’imperialisme polític secular. Hem encetat una via –internacionalista– que mostra el camí a seguir a Euskal Herria, Galiza, Castella i Andalusia.

D’on li va venir l’interès per Joan Poblet i Teixidó? 
És un treball que em proposà de fer el Dr. Antoni Gavaldà Torrents. No en tenia pas coneixement, del personatge. Per això agraeixo aquest encàrrec, perquè m’ha possibilitat introduir-me en una realitat que desconeixia en absolut: la vinculació entre pensament i organització agraris, pràctica política, que, en aquest cas, esdevé baula fonamental de l’articulació territorial–comarcal, com a exemple concret de l’ideal de construcció nacional de la Mancomunitat de Prat de la Riba, que fou el referent de Poblet i Teixidó (1877-1918).

Ha estat el món agrari un feu de preservació de la identitat nacional davant unes ciutats on la identitat pot quedar més diluïda?
El món agrari representa una estructura social convulsa, reblerta de revoltes per la supervivència dels pagesos i jornalers empobrits, les quals  han congriat un imaginari cultural legitimador de  les pròpies lluites vers els propietaris de la terra. Ara bé, aquest món simbòlic, com a deriva d’una mobilització de lluita secular, ha servit –i serveix– per regirar-se contra diverses formes polítiques –estat modern i contemporani– concebudes com a alienes –i anorreadores– de les formes de producció i de vida camperola.

Actualment, la realitat agrària es contraposa a un gir cosmopolita-globalitzador d’unes ciutats que també perden les seves formes d’identitat sociocultural (gentrificació). La metròpoli financera –transnacional– acaba tenint una actitud supremacista vers el món agrari.

Tot just, el que en part aporten biografies de cooperativistes agraris és el concepte de país policèntric: cada àrea d’influència econòmica (el mercat comarcal-local) esdevenia una certa capitalitat. Cada “perifèria” esdevenia el seu propi “centre”. El sindicalisme agrari coetani –Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià i Unió de Pagesos– caldria adscriure’ls, també, a la tradició d’ordenació del territori.

Què aporta essencialment  Poblet i Teixidó al món associatiu i cooperativista de la Conca de Barberà?
La derivació tècnica agrària té un rerefons ideològic: conscienciar culturalment els quadres mitjans agraris perquè acabin concretant la formació cultural agrària en programa polític (de classe). En aquest sentit, les iniciatives de Poblet activaren,  impulsaren i projectaren –vers la Federació Agrícola Catalano-Balear, a l’obra de l’IACSI– l’organització professional dels propietaris agraris de la Conca: Cambra Agrícola, Unió de Vinyaters i Federació Agrícola de la Conca de Barberà. Ara bé, aquest món associatiu no s’entén sense la iniciativa dels nuclis catalanistes de Montblanc (Associació Catalanista de Montblanc, 1903) i de la Conca.

El nostre país ha reconegut prou la figura de Poblet i Teixidó?
No. I no es tracta de ponderar una trajectòria en concret, sinó de contextualitzar i interpretar la tasca d’uns intel·lectuals professionals agraris catalanistes (als quals pertany Poblet i Teixidó), sense els quals no s’explica la política agrària de la Mancomunitat. Les recerques de Planes i Maresma han suposat un gir fonamental en els estudis que relacionen agrarisme i catalanisme, però algun dia caldrà donar-ne una visió panoràmica de conjunt.

Finalment, quin és el seu proper projecte literari?
Si bé hi ha una determinada literatura (minoritària i minoritzada) que esdevé veritable font de coneixement per als historiadors, caldria no confondre –ni substituir– el treball de l’historiador (“sempre-en-construcció”) amb evanescències literàries alienants, per desgràcia amb hegemonia de mercat i amb nefastes conseqüències quant a món de vida a reproduir. 
Com a historiador, doncs, intento estudiar, ara com ara, els orígens de l’Escola Comarcal Puigcerver de Reus (1968-1978). 


Lectures 231 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat


Enquesta

Vídeos

Opinions

Editorial

Un procés que va endavant i no té aturador

Aquest dimarts era un dia carregat de fortes emocions, com tants i tants d’altres que aquest procés cap a l’alliberament nacional ens ha fet viure a tots plegats, tot i que, i no s’ha d’enganyar ningú, ja que era el sentiment general de la població del nostre país, aquest era el dia gran; el dia de la gran esperada declaració d’independència, després del clamorós sí que va portar l’accidentat referèndum d’autodeterminació que tots plegats vam fer possible el passat d’1 d’octubre. Llegir més

Categories

Oferta Laboral

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya