Capçalera grossa

Nova Conca

Dilluns, 11 de desembre de 2017


Diumenge, 19.11.2017 15:45h

Jordi López Vilar Membre de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)

“Cerquem troballes que ens donin testimoni del pas o l’assentament de tropes, de punts de vigilància o de camps de batalla”


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)
carregant Carregant


Jordi López Vilar és membre de l’ICAC i juntament amb Jaume Noguera ha dirigit dues importants prospeccions arqueològiques a la nostra comarca, entre altres zones, de les quals ens parla en aquesta entrevista.

Vostè ha portat la direcció juntament amb Jaume Noguera de les prospeccions arqueològiques fetes, entre d’altres zones, a la Conca de Barberà. Com neix la voluntat de dur-les a terme?
Aquestes prospeccions arqueològiques neixen com a resultat de dos projectes d’investigació íntimament relacionats: “Guerra i conflicte al nord-est de la península Ibèrica en època romano-republicana”, que es du a terme des de la Universitat de Barcelona, i “Testimonis arqueològics de la segona guerra Púnica al Camp de Tarragona”, que es porta des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Els seus objectius són descobrir rastres dels conflictes militars d’època romana que van produir-se a les nostres terres, i des d’aquesta òptica s’han visitat una sèrie de llocs entre l’Ebre, Lleida i Tarragona, i per tant també a la Conca de Barberà. Les intervencions han comptat amb l’ajut econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Privada Mútua Catalana i, en el cas de l’Espluga, del Museu de la Vida Rural.

Quanta gent ha participat en les prospeccions i quant de temps us ha portat? 
A la Conca hem realitzat dues campanyes. La principal va ser el desembre de l’any 2015, en què vam investigar a fons al voltant de l’antiga carretera nacional, entre l’Espluga i Milmanda. El setembre d’aquest any 2017 hem tornat al mateix lloc per acabar alguns camps que ens havien quedat pendents. En total hi hem estat treballant entre dues i tres setmanes un conjunt de vuit persones, entre professors, estudiants i col·laboradors.

Sobta que les zones de prospecció tinguessin presència romana, o ja se sabia? 
De fet ja es coneixia l’existència de restes romanes, però nosaltres cerquem un tipus més específic de troballa, com ja he dit: aquelles que ens donin testimoni del pas o l’assentament de tropes, de punts de vigilància o de camps de batalla.

Quines serien les descobertes i troballes més destacades? 
Per al nostre projecte, dos llocs amb restes romanes que podem relacionar amb elements militars. El més ben definit és un turó al nord de l’estació de ferrocarril on hem trobat bales de fona de plom i una fíbula. Una d’aquestes bales porta una inscripció on es llegeixen les lletres “SCAE”, que sabem per altres estudis que s’han fet que pertanyen probablement a Publius Mucius Scaevola, un general que hauria lluitat al costat de Cèsar l’any 49 aC, a la batalla d’Ilerda. Sabem que en construir les vies de l’AVE al costat mateix, es van trobar més bales d’aquest tipus, que per desgràcia es van vendre i s’han perdut. Un altre lloc interessant són uns camps propers a Milmanda on es troben monedes dels segles II aC a I dC i on fa temps es van trobar també bales de fona, que podria haver estat també un lloc d’assentament de tropes.

Què aportaven militarment aquestes zones del Camp de Tarragona? 
La Conca de Barberà cau de ple en la ruta entre Tarragona i Lleida; la via romana passava per aquí i per tant, en l’àmbit militar, cal entendre-la com un lloc de pas. Era per tant essencial controlar aquesta via de comunicació que duia cap a l’interior de la península Ibèrica. Per exemple, les comunicacions naturals entre la Conca i el Camp de Tarragona, l’estret de la Riba i el coll de Cabra, estan defensades per poblats ibèrics situats dalt les muntanyes que controlen els passos. En el cas del turó de l’Espluga, sembla clar que s’hi va establir temporalment una guarnició l’any 49 aC com a part de les operacions militars que van produir-se entre Cèsar i els lloctinents de Pompeu.

Per les troballes fetes de la Guerra Civil, creu que la guerra va ser cruenta a la Conca de Barberà, o no més que en altres indrets? 
La Guerra Civil no forma part del nostre projecte, però en les prospeccions ho recollim i estudiem tot, i per tant també ens trobem amb testimonis de la nostra última guerra. A banda dels bombardejos, l’ocupació de la Conca un cop caigut el front de l’Ebre va ser molt ràpida. Això no vol dir pas que no hi hagués resistència. Precisament en dues petites elevacions que hem prospectat junt a la carretera vella hem localitzat trinxeres i força munició; moltes beines que són testimoni dels trets disparats per les tropes republicanes intentant frenar l’avenç de les tropes italianes, com també restes de projectils d’artilleria que les tropes franquistes disparaven. Tot plegat està essent analitzat en aquests moments.

Finalment, per als qui no el coneguin, què fa l’ICAC i vostè especialment?
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) és un centre de recerca públic en arqueologia clàssica creat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili que té com a finalitat la recerca, la formació avançada i la difusió de la civilització i cultura clàssiques. Com a centre de recerca ha establert línies i programes d’investigació i està dotat de personal investigador. Té la seu a Tarragona i disposa de despatxos, biblioteca, tallers i laboratoris, seminaris, una sala de conferències i magatzems. La meva feina principal és la recerca arqueològica, sobretot en l’àmbit del Camp de Tarragona, i la difusió del coneixement.


Lectures 252 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

Enquesta

Vídeos

Opinions

Editorial

Ja estem en plena campanya electoral

Doncs ves per on que ja tornem a estar en plena campanya electoral. La matinada de dimarts passat, 5 de desembre, entràvem de ple en la campanya per a les eleccions d’aquest proper 21 de desembre, unes eleccions que celebrarem en dijous. Llegir més

Categories

Oferta Laboral

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya