Capçalera grossa

Nova Conca

Dissabte, 16 de desembre de 2017


Rosa de les Neus Marco-Palau

Rosa de les Neus Marco-Palau


Diumenge, 12.3.2017 10:00h

El Serè, el Ximflon o el Morella


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant




Etiquetes
13/03/2017

A finals de l’any passat a TV3 un dels meteoròlegs de la casa, en Francesc Mauri, va comentar mapes i arxius del temps dels darrers anys i mesos, per fer les previsions per a aquest hivern: s’esperava un gener més fred de l’habitual però un febrer i un març més càlids, com efectivament ha estat. Comparar les temperatures de determinats mesos durant diversos anys, veure les tendències, cap a on s’apunta actualment, quins factors hi influeixen, d’on bufen els vents, etc. són tot una sèrie de condicionants que dia a dia configuren el clima.

Per a aquest proper cap setmana s’auguren bones temperatures a la Conca de Barberà. A diferència d’altres dies, en què el fred, el vent o la neu sembla que siguin per tot, els propers dies seran de bonança. Diuen les previsions que diumenge i dilluns, però, hi haurà un toc de vent. “Com que la comarca és realment una conca, els vents s’hi passegen a pleret i el fet d’haver-hi petites valls estimula la imaginació popular que ha de tenir punts de referència i tria generalment el nom d’una població, d’una muntanya i fins i tot d’una masia” per a designar popularment un vent. Aquestes paraules són de l’escriptor Albert Manent i Segimon, concretament del llibre Els noms populars de núvols, boires i vents a la Conca de Barberà (2008). Fa uns mesos en parlàvem, en aquella ocasió citàvem la versatilitat i diversificació de noms per anomenar els núvols, però, tenint en compte que hi haurà una mica de vent de cara a diumenge, és un bon moment per recuperar-ne els noms. De fet, per tal de recopilar aquests noms, l’escriptor va comptar amb una bona xarxa d’enquestadors i informants dels pobles de la Conca.

A part dels noms de la Rosa dels Vents, segurament a molts els deu sonar “el Joanet de Prades”. Es refereix a la tramuntana i també es troba a la comarca del Baix Camp. La fórmula es pot complementar amb una segona frase, a Montblanc diuen “el Joanet de Prades s’ha deixat la porta oberta”. I el “Grisú”? Un vent molt fred, que pot dur neu, que es diu a la vila ducal, a Rojals i a Rojalons; segurament és una varietat de la forma “Griso” que també es present en altres comarques catalanes. També tenim noms com la “Marinada alta” i la “Marinada baixa”, dit a Santa Coloma de Queralt. La “Marinada Girada o Entregirada” recollit a Montbrió de la Marca i a les Piles. O fins i tot la “Marinada de la Riba”, present a Lilla i Sarral; i a Montbrió de la Marca i a Barberà de la Conca amb la variant “Vent de la Riba”. Un altre vent amb referència toponímica és el de “Morella”, un vent hivernal, fred o sec que provindria d’aquesta ciutat de les comarques de Castelló. Es diu a Blancafort, la Cirera, Conesa, l’Espluga de Francolí, Llorac, Montbrió, Passanant, Solivella, Vimbodí i Vallclara, on afegeixen “no et fiïs d’ella”.

El “Serè” és un vent de l’oest, que aclareix el cel. Entre d’altres moltes poblacions, es diu a Belltall, l’Espluga, Forès, la Guàrdia, Montblanc, Ollers, les Piles, Pontils, Prenafeta, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Senan, Solivella o Vimbodí. Un altre nom ben curiós és el “Ximflon” que a Rojals denomina als cops d’aire. De vents, en trobaríem encara molts més, el Vent de Forès, el Gebrador, el de Lleida, el del Mas d’en Bou, el de la Pena, de Prades, de Sant Joan, de Sant Magí o de Vilaverd, per posar-ne només alguns exemples més.

D’altres estudis anteriors també van recopilar noms populars de vents: l’any 1914 Antoni Griera, després d’una enquesta enviada a municipis de tots els territoris de parla catalana, va publicar un recull de 400 noms titulat

Els noms dels vents en català. Allà s’hi observaven curiositats com ara que noms trobats al sud del País Valencià també es diuen a alguns municipis de la Conca: és el cas de “Plovences”, dit a Cocentaina, comarca del Comtat, i “Vent de Plovences”, recollit a Rocafort de Queralt i Conesa. L’any 1952 Manuel Sanchis Guarner va recopilar noms de vents, conjuntament amb refranys i corrandes populars que s’hi refereixen: Els vents segons la cultura popular. I encara n’hi hauria més, per exemple el de Jaume Sabaté i Alentorn: Bandolers, llops i vents al Priorat, del 2000; o de la Catalunya Nord: Els vents dels pescaires cotlliurencs, de Josep Lluís Valls, de l’any 1996.


Lectures 20192 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

Entrevista

“Des que era petit, sempre sortia disparat al carrer quan tocaven les campanes”

Jesús Martínez Casanelles Membre del Grup de Campaners de la Catedral de Tarragona (des de 1998), membre dels Campaners de Santa Maria de Montblanc (des de la seva fundació, el 2016), membre de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya

“Des que era petit, sempre sortia  disparat al carrer quan tocaven les campanes”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya