Capçalera grossa

Nova Conca

Dimarts, 30 de maig de 2017


Francesc Marco-Palau

Francesc Marco-Palau

Col·laborador del setmanari Nova Conca


Diumenge, 19.3.2017 12:45h

Incertesa cinematogràfica


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant




Etiquetes
17/03/2017

A la plaça de la Universitat travessem la Gran Via de les Corts Catalanes i ja hi som. A tocar de l’edifici històric de la UB, el dels dos claustres, ja veiem el riu de curiosos que omple les voreres tot pujant el carrer Aribau. Per veure’n el final caldrà seguir fins al xamfrà de l’illa de cases. Mirem el rellotge, ens incorporem a la fila i en un obrir i tancar d’ulls ja no som els darrers. En menys d’un minut ja tenim mitja dotzena de persones a l’esquena. És la febre de les preestrenes (i d’apurar sempre els minuts).

Fa mesos que es parlava de la preparació del pas cinematogràfic d’Incerta glòria, se’n parlava a Guimerà, a Casaponce i a Alcover, entre d’altres. Els projectes, al món audiovisual, i sobretot els de la gran pantalla, no són breus ni menors. Més enllà del rodatge en si, el procés és llarg, com sabem també a les nostres comarques, que han estat espai i paisatge de diversos llargmetratges. 

Les cues d’entrada en un cinema donen per molt, i més en un dia com aquest. A prop nostre, un grup parlava de la relació entre la literatura i el cinema, en relació a la novel·la Incerta glòria de Joan Sales, escrita originalment fa més de mig segle, el 1956. Sales, escriptor, traductor i editor, provenia familiarment, de part de pare, de Vallclara, a la Conca de Barberà.

De fet, sovint, els guions estan basats en novel·les que han tingut èxit, i és lògic. Si un escriptor ha ideat tota una trama amb personatges, arguments i situacions, és normal que aquesta història —amb les adaptacions corresponents— inspiri un director de cinema a transportar les pàgines de text al setè art. Són, però, aquestes esmentades adaptacions les que en cada ocasió susciten debats entre els entesos o, senzillament, entre aquells que han gaudit dels dos formats.

Diuen que sempre és millor llegir el llibre abans de veure la pel·lícula, perquè d’aquesta manera, la imaginació del lector crea en ell mateix els personatges i l’enfocament de les escenes. En el cas contrari, és a dir, el de veure primer la pel·lícula, i llegir-se el llibre després, hom pot trobar-se el cas de veure en cadascun dels personatges del volum escrit, la fisonomia dels actors triats. En qualsevol dels casos, és habitual que la persona en qüestió trobi diferències substancials entre un i l’altre. Per què? Doncs principalment per dos motius: un de temàtic i un de temporal.

En referència al temàtic, de la mateixa manera que el lector crea el seu propi imaginari (a partir dels seus referents anteriors) també el director, el guionista i el conjunt de l’equip de rodatge, elaboren el film segons el seu punt de vista. Per molt precisa que sigui la descripció de l’autor, quina és la posició de la càmera? Quan dura aquest tall? Pot detallar-se l’expressivitat de cada element?

El segon dels motius també és obvi. És la necessitat temporal. Cal acotar i sintetitzar qüestions, ja que, sinó, les pel·lícules serien sempre sagues, amb un resultat final d’hores i hores. L’exemple el trobem en la vuitantena de capítols radiofònics d’Incerta glòria que Catalunya Ràdio va emetre el 1987 o les tres hores i mitja de l’obra del TNC del 2015. En el moment de seleccionar els aspectes clau, hi entra també la diversitat de criteris. Per què potenciar més un personatge que un altre? 

Uns metres més enllà, mentre la cua anava avançant, i aprofitàvem per saludar a un i altre dels que arribaven llavors, sentim el nom de Pa negre. El tàndem entre Isona Passola i Agustí Villaronga no és nou, i ha cultivat èxits precedents. I el nom de Pa negre és repeteix en diverses converses mentre seguim avançant uns metres. La comparativa és clara: la cruesa de la guerra, la mirada infantil-adolescent-juvenil i el fet de ser, ambdues, adaptacions literàries.

En aquesta, com els dos cavallers shakespearians de Verona, les relacions personals entre els protagonistes també són complexes fruit de les circumstàncies del front d’Aragó, i d’aquelles cartes de la guerra que havien de travessar el vent de nit en ple 1937. El final, inesperat, sorprèn l’espectador, com si d’últimes notícies es tractés. 
Arribem a les portes i entrem a la sala de butaques. Quina expectació!


Lectures 27431 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

publicitat


publicitat


publicitat


Entrevista

“És una gran alegria que et donin la Distinció d’Honor del Consell Comarcal de la Conca”

Silvestre Palà President de l'Associació Cultural Baixa Segarra

“És una gran alegria que et donin la Distinció d’Honor del Consell Comarcal de la Conca”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya