Capçalera grossa

Nova Conca

Dilluns, 20 de novembre de 2017


Francesc Marco-Palau

Francesc Marco-Palau

Col·laborador del setmanari Nova Conca


Diumenge, 5.11.2017 13:45h

Les vinyetes d’Hergé


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Se’ns desperta un somriure als llavis quan recordem moments de la nostra infantesa o adolescència, d’uns quants anys endarrere, i pensem en els nostres avis, i els dediquem els grans èxits individuals i col·lectius que estem vivint. 

I és llavors quan pensem en aquests anys d’escola o dels caps de setmana plens de deures sense gaire lògica pedagògica, que els nostres ulls s’encaminen al prestatge aquell on hi tenim uns quants còmics de fa anys i quan recuperem els de Georges Remi (Hergé), com un d’aquells elements que ens va fer créixer, perquè el Tintín, l’aventurer del tupè, i l’adorable capità Haddock van créixer amb nosaltres i ens van transportar en aventures inimaginables que després hem anat copsant. I amb ells en Milú. Que si l’Astèrix tenia l’Idefix, també el reporter belga tenia la seva mascota que l’acompanyava arreu. I també el curiós professor Tornassol i, és clar, els detectius Dupond i Dupont. Jo encara diria més, els detectius Dupont i Dupond. 

Tintín, potser sense voler-ho, ens fa associar el país que acull la capital europea amb les seves gestes quotidianes que seguíem a les vinyetes o, en alguns casos, per les versions de dibuixos animats que vam veure de petits. També és cert que TV3, al seu moment, ens va mostrar les aventures del cèlebre personatge de l’escola francobelga en carn i ossos, amb actors reals que havien interpretat el fer d’aquells homenots, entre unicorns, faraons, el Tibet i boles de cristall.

De fet, les seves peripècies ja tenen gairebé noranta anys, ja que van començar a publicar-se el 1929 (caldrà anar preparant el centenari!) i ara tornen a estar d’actualitat per l’anunci del president Carles Puigdemont i part dels consellers del nostre govern. El conseller Rull ja ens en donava alguna pista tintinaire. 

Sí, jugada mestra que ningú podia imaginar i que va remoure, novament, les capçaleres dels principals mitjans de comunicació europeus i mundials, a Amèrica, Sidney, al país dels soviets o al Congo. Només calia obrir les pàgines web corporatives dels principals diaris, no només belgues, sinó, com deia, de tot el vell continent, per adonar-se que la roda de premsa del dimarts havia sacsejat l’opinió pública i la publicada, com si es tractés de les joies de la Castafiore, la que ens va apropar el món de l’òpera abans de portar texans. Ni la descoberta d’un jaciment d’or negre havia obert tantes portades. 
I recordem-ho: el nostre objectiu no és la lluna, ni caminar pel seu damunt, que podríem voler-ho i també podríem fer-ho. En el nostre cas, només volem allò que tants han fet abans. Qui no recorda George Washington, John Adams, Benjamin Franklin o Thomas Jefferson? I no crec als pares de la independència nord-americana se’ls pugui considerar uns pícaros. Entre el llac dels taurons i el temple del sol, doncs, sovint només cal que hi passin els anys, que la perspectiva i la realpolitik posen cada títol al seu lloc. 

Sigui com sigui, Brussel·les és avui la capital d’aquesta sobrevalorada Unió Europea que és incapaç de resoldre els seus problemes ni el dels altres, que no aplica ni du a terme allò que hauria de potenciar i impulsar i que més enllà d’interessos econòmics sembla que no té altres principis. Tants esforços en la construcció europea per a això? És aquesta l’Europa que volem? Segurament no, no és ni la que volem ni la que hauria de ser. Tot i així, és l’Europa que tenim i, en aquest sentit, és positiu que puguem incidir-hi des d’allà mateix. Perquè si el Saint-Martin-le-Beau d’avui és al cor de les institucions comunitàries, potser té menys èpica que la residència del president Tarradelles a l’exili, però podem obtenir-ne bons resultats. Diàleg, diàleg i diàleg amb tots els agents internacionals.
Vindran dies complicats i d’incertesa, però el que és cert és que els esdeveniments d’aquesta darrera setmana, el record de l’1 d’octubre, el ceptre de centenars i centenars d’alcaldes, i el compromís i les conviccions ofereixen un futur d’esperança clar. L’estel, sense misteri, ens acompanya.


Lectures 165 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

publicitat

giny

Entrevista

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya