Capçalera grossa

Nova Conca

Dilluns, 11 de desembre de 2017


Josep M. Contijoch

Josep M. Contijoch


Dilluns, 4.12.2017 12:30h

Anècdotes d’Holanda


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Els holandesos són afeccionats a la bicicleta. Diuen que es el país del món on n’hi ha més. Serà pel terreny pla que caracteritza el país, però també perquè a les grans ciutats l’estacionament dels cotxes es caríssim a l’extrem que un senzill pàrquing tancat pot arribar a costar 37.000 euros. Llavors la bicicleta es fa servir per a tot, i amb un caixó de fusta col·locat davant pot servir per portar-hi fins i tot la família composta de dona, tres fills i quan fa molt de fred, fins i tot...  la sogra (ho diuen ells).

En els pàrquings de bicicletes se’n veuen de velles. El motiu? Els freqüents robaments que es fan. La guia ho explicà així: “La primera bicicleta que compra l’holandès és brillant, niquelada i amb tots els complements. Quan l’hi roben, en compra altra de més barata i de complements més barats. Quan li roben la segona  en compra una d’arrossinada  i quan li roben aquesta, ell amb tota l’educació... en roba una.

Diuen que els canals d’Amsterdam tenen tres metres de profunditat: el primer és d’aigua perquè puguin navegar-hi les llanxes, el de sota d’arena  que ha dipositat el pas dels segles i el metre d’entremig...   les bicicletes robades.

Holanda és un país on hi ha marques de cervesa molt acreditades. Serà perquè els holandesos en són grans i afamats consumidors. L’afició els ve de temps immemorials, de quan van iniciar la guerra d’independència contra Espanya. Llavors el govern rebel va posar un fort impost a la cervesa per comprar armes a Anglaterra, amb la qual cosa es pot dir que els holandesos es feren independents gràcies a la cervesa. Vinga, a prendre’n nota.

Diuen que els canals d’Amsterdam no són tan bruts com els de Venècia. Els noruecs blasmen  els venecians pel fet que no facin com ells: que en tenir el terra per sota el nivell del mar, espenyen la brutícia cap a dalt perquè l’onatge s’emporti les escombraries  cap a... Anglaterra.

Per entrar a les cases benestants d’Amsterdam s’han de pujar uns escalons on es troba una porta luxosa, que és l’entrada de la mansió (aquesta visió la tenim en films ianquis). Sota les escales hi ha una altra porteta, en casos xicarrona, que era l’entrada del servei. Diuen llengües acreditades d’aquell país que en  algun cas fins i tot era per fer-hi viure la sogra.

En un canal prop del port hi ha una nau de velam del segle XVII, d’on pengen unes gruixudes cordes de cànem almenys de cinc centímetres de diàmetre que baixen cap a sota el nivell del mar. La curiositat fa preguntar als turistes a què es deu semblant cosa. La guia explica el fet: resulta que en èpoques de navegació de segles passats no existien  comunes en els vaixells, aleshores els mariners havien de defecar per la borda, però quan havien acabat i tenien la necessitat d’eixugar-se, en no tenir paper ho feien amb la gruixuda corda, que després tiraven al mar per netejar-la i perquè després servís per a un altre servei.


Lectures 41 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

Entrevista

“Des que era petit, sempre sortia disparat al carrer quan tocaven les campanes”

Jesús Martínez Casanelles Membre del Grup de Campaners de la Catedral de Tarragona (des de 1998), membre dels Campaners de Santa Maria de Montblanc (des de la seva fundació, el 2016), membre de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya

“Des que era petit, sempre sortia  disparat al carrer quan tocaven les campanes”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya