Capçalera grossa

Nova Conca

Dilluns, 11 de desembre de 2017


Jordi Bilbeny - Institut Nova Història

Jordi Bilbeny - Institut Nova Història


Dilluns, 4.12.2017 11:00h

Espanya no sempre ha estat Castella


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Castella és Espanya? Espanya és i ha estat Castella? Els catalans érem espanyols? Massa sovint cometem l’error de no distingir entre Castella i Espanya i de no saber veure com fets atribuïts als espanyols, eren obra de catalans i no pas de castellans.

Quan ens aproximem al passat i ens hem de referir al rei d’Espanya, sovint errem el tret i l’esmentem com a rei de Castella. I quan volem parlar del rei de Castella, també massa sovint el confonem amb el rei d’Espanya.

Amb massa freqüència els historiadors i investigadors confonen els àmbits d’Espanya i Castella. I també esbiaixen els termes de rei d’Espanya i rei de Castella. Amb tot i això, cal tenir ben present que el rei de Castella és el rei de Castella i prou. I el rei d’Espanya és el rei de Castella i el rei de Catalunya.

El nom d’Espanya ve del temps del romans: Hispania, en deien ells, si bé feien referència a un àmbit purament geogràfic. Jaume I també deia d’ell mateix que era el rei més gran d’Espanya. La qual cosa pressuposa que se sentia espanyol, és clar. Però un espanyol del segle XIII, en una Espanya plena de regnes lliures i independents, no té res a veure amb un espanyol d’ara, sotmès ja definitivament a les lleis de Castella, d’herència franquista, sense cap mena de llibertat política que la que marquen les lleis espanyoles i sense cap mena de federalisme que l’autonomisme. Quan Ferran II és proclamat, a la mort del seu pare, rei de Catalunya i dels estats peninsulars catalans, perquè ja era de fet rei de Sicília i de Castella, llavors tothom el veu com a rei d’Espanya, tot i que encara hi havia Granada, Navarra i Portugal com a regnes no sotmesos a la seva persona. Però era el rei sota del qual queia el poder de la major part de territoris d’Espanya. A partir de llavors se l’anomena tot sovint rei d’Espanya i rei de les Espanyes, com a la capçalera de la carta que En Colom li dedica: Hispaniarum Rex. Rei de les Espanyes volia dir de l’Espanya Citerior i de l’Espanya Ulterior. De cap manera s’interpretava que era rei de Castella sola, perquè Castella sola ni era ni va ser mai re.

Per tant, hem d’anar amb compte de no encolomar als castellans coses que van fer els espanyols de llavors (perquè sovint aquells espanyols eren els catalans) i ser rigorosos a acceptar que d’altres fets, en tant que fets dels espanyols, eren només i exclusivament gestes dels catalans, encara que ens requi.

 


Lectures 42 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

Entrevista

“Des que era petit, sempre sortia disparat al carrer quan tocaven les campanes”

Jesús Martínez Casanelles Membre del Grup de Campaners de la Catedral de Tarragona (des de 1998), membre dels Campaners de Santa Maria de Montblanc (des de la seva fundació, el 2016), membre de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya

“Des que era petit, sempre sortia  disparat al carrer quan tocaven les campanes”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya