Capçalera grossa

Nova Conca

Dimecres, 15 d'agost de 2018


Rosa de les Neus Marco-Palau

Rosa de les Neus Marco-Palau


Diumenge, 4.2.2018 19:15h

El regal


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Baixar les escales de casa i enfilar carrers, saltar d’una vorera a l’altra sense tocar la calçada, les llibreries, llegir els títols de més a la vora, pujant, pujant arribar al carrer Major, a l’esquerra St. Miquel i una mà de botigues, a la dreta allargant el carrer més botigues i allà al final el teatre on anàvem a veure els Pastorets per Nadal, si continuem més enllà i anem baixant podem aturar-nos a l’Arxiu, unes arcades i un ambient històric, que ens acompanyen el pas fins al pont Vell. Anar amb compte que no vingués cap cotxe i arrambar-se a la vora de la barana de pedra, al centre —aprofitant que fa aquells dos entrants— ens resguardàvem si ens sorprenia un cotxe a mig pont. Just a l’altra banda ens fèiem a un costat i contemplàvem la nostra vila amb orgull, Santa Maria, el perfil de les cases, les clarors i els colors que tantes vegades hem gaudit en els llenços de Palau Ferré, la pintura d’una vila, la pintura d’una vida.

Així vèiem Montblanc de petits. A la plaça Major, quan érem més menuts encara, ens enfilàvem als bancs, i corríem d’una banda a l’altra, jugant, fent voltes sota els arcs, allà hi havia una botiga de caramels, i el molí de pedra. Allà per Festa Major des dels nostres ulls d’infants vèiem ballar els gegants, que ens semblaven molt més grans encara, tan alts. I empaitàvem la mulassa i després ella ens empaitava a nosaltres, i la música de festa de fons, com una melodia que tot ho perfuma i endolceix. 

Quan érem petits i passàvem la nit de Reis a la capital de la Conca, quan els patges i els Reis ens portaven en mà els regals, i al cap d’uns mesos anàvem a menjar la mona a Sant Josep o a la Trinitat, a l’Espluga de Francolí. I les fotos que fèiem amb el trípode, tot preparat, tres, dos, un, flaix.

I després d’uns dies passejàvem per les paradetes del mercat de la Setmana Medieval. La primera vegada que vam veure la representació de la llegenda de sant Jordi, recordo estar a prop del passadís del mig, i veure tota la comitiva i uns nens vestits de bufons medievals passar pel centre, just pel nostre costat, tot fent la roda, saltant i fent piruetes, i llums i alegria. 

Quatre pilars castellers per celebrar la comunió, els dinars festius als restaurants de la vila, les pastes exquisides, les dolces confitures de les pastisseries de ben a la vora.
 
Quan érem petits vam aprendre a estimar Montblanc. Diuen que les bones vivències que tens de menut et queden gravades al cor, i el que aprens a valorar i estimar en aquelles edats segurament és més fàcil que ho tinguis present, com un regal que pots desembolicar tantes vegades com vulguis, com un pastís que mai s’acaba, que sempre pots tornar a degustar. 

Sensacions i experiències de felicitat que van brotar quan érem petits i que han anat creant flors de noves vivències, ja de més grans amb l’Acampada Jove, amb el Congrés Internacional d’Art Palau Ferré, amb presentacions de llibres, amb la Dansa de la Rosa a la plaça Major, amb inauguracions, i més festes majors, setmanes medievals, la cova de l’Espluga, i més sortides. 

Montblanc i la Conca en general són un gran paradís. I quan les famílies s’amplien, amb casaments i naixements, el sentiment de pertinença, les ganes de gaudir dels llocs que valores i de passar bons moments amb les persones que estimes són encara més frescos, intensos i extraordinaris.

Els estius seran encara més alegres, els nous projectes més polièdrics i prolífics. I s’hi sumaran més esmorzars a la terrassa i sopars de bones converses, més passejos per aturar-se a parlar amb la gent, saludar, conversar. I més excursions per endavant, tornar a Sant Joan, visitar el Museu d’Art Palau amb els amics, fer un tomb per les muralles i després portar-los a Poblet.
I veure la nova generació compartint l’entusiasme amb tots plegats, veure com aprenen a estimar Montblanc i la Conca, i com hi van col·leccionant moments especials i hi van construint el seu paradís. 

Perquè tenir aquesta oportunitat de compartir tan bons moments a la Conca de Barberà i fer que cada ocasió sigui especial i il·lusionant és tot un regal. Per molts anys!


Lectures 458 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat


publicitat


publicitat

giny

Entrevista

“Serà una edició més consolidada, amb més projecció nacional i internacional”

Pau Estrem Productor, gestor cultural i director del Danseu Festival

“Serà una edició més  consolidada, amb més projecció nacional i internacional”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya