Capçalera grossa

Nova Conca

Dimecres, 15 d'agost de 2018


Josep M. Contijoch

Josep M. Contijoch


Divendres, 9.2.2018 11:30h

‘The tavern song’


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant




Etiquetes
09/02/2018

Trobant-nos a Londres amb uns amics vam entraren uns grans magatzems per xafardejar. A la sala de música, la secció de compactes. N’hi havia milers: de jazz, folk, sud-americana, tangos i, és clar, de música clàssica. Al mig d’un corredor de prestatgeries, a banda i banda hi havia un cartell penjat del sostre amb el títol “folklòrica”, i a sota, un cartellet sobre un taulell informava dels continguts. En un dels compactes hi deia: The tavern song. De moment, pensàrem en Irlanda.

–Serà la taverna del Mallol?, va dir algú fent gatzara.

Rient l’acudit ens hi vam apropar. Un aclariment a la part baixa del compacte, amb lletrones minúscules informava: “sings catalan song”, i sota, en lletra menor: “singtkatalanische lieder”, “chante la Catalogne”, i “Canta la Catalogna”. 
No hi havia dubte: era cosa de casa nostra. Demanàrem a l’encarregada de la secció que ens posés la Tavern song, i la xica, educadíssima ella, ho feu. Devia pensar que tenia una bona venda en perspectiva, i no es va equivocar.

La Tavern song, efectivament, no era una altra que La taverna d’en Mallol”, la qual cosa feu que el graciós d’abans s’empassés el sarcasme. El disc contenia, a més de La taverna d’en Malloll, altres cançons catalanes.
Sia perquè ens trobéssim a Harrods, sia perquè queia una fina plugeta, o perquè només escoltàvem parlar en anglès, el Mallol ens va tocar la fibra sensiblera i ens va transportar a un estat anímic enlairat mentre escoltàvem les estrofes virils, cantades per l’Emili Vendrell:
A la taverna d’en Mallol
s’hi riu i plagueja

A la taverna d’en Mallol
molts hi entren en lluna i en surten en sol

A la taverna d’en Mallol
s’hi veu i s’hi juga

 A la taverna d’en Mallol 
els diners que hi entren no se’n tornen sols

A la taverna d’en Mallol
s’hi canta i s’hi balla

A la taverna d’en Mallol 
tal hi entra donzella i surt com Déu vol

A la taverna d’en Mallol
hi ha hagut punyalades

A la taverna d’en Mallol
diuen que eren quatre contra un home sol

A la taverna d’en Mallol 
no tot són rialles

A la taverna d’en Mallol
han tancat les portes en senyal de dol.
La balada ens va transportar per uns moments a les terres abruptes i muntanyoses del nostre país. A mi em semblava que em trobava a la taverna d’algun poblet de muntanya on encara s’hi troba alguna taverna polsosa, amb una llarga taula plena de corcs, engruts, llums d’oli penjats del sostre on hi acampen teranyines plenes de pols grisenca i la llar de foc, amb ascles cremant. Una taverna que estaria ocupada per la mateixa gent del Mallol: homes mascles, rudes, ferms; essers dels segles passats.

Cançó sorprenent, La taverna d’en Malloll, que amb la màgia d’un minut i 58 segons pugui dir tant en tan poc temps, narrant un poema tremend, determinant, amb protagonistes sorgits de les pàgines de la velles bandoleries, vestits amb gorres de pleta, camises de pagès de quadrets i calçats amb espardenyes de betes negres. Rudes sense quarter amb presagiants navalles dins les faixes negres.

Una cançó que explica quasi a borbollons la confrontació eterna de la lluita fratricida. Patètic el fet que quatre homes es posin contra un home sol, i aquest, valent, no refusi la baralla tot sabent que anirà de ganivetades i que finirà malament per a ell; i sense acoquinar-se se’ls enfronta, un enfrontament que per desgràcia acabarà en dol. Gent amb un alt sentit de l’amor propi, que no recusa la baralla fins i tot sabent que vessarà la sang.

I la taverna? Una taverna lúgubre, fosca, il·luminada només per les espalmatòries, a la qual “s’hi entra en lluna i s’en surt en sol”. Camps de vici on les rialles no ho són tot, encara que “s’hi canti i balli”. 
Món adust, agre. ¿Què hi faria la donzella allí, sabent que n’ha de sortir com Déu vol?

 Dins la taverna “s’hi beu i s’hi juga”. Mal presagi, jugar i beure. Molt arriscat. Fa pensar en una societat mancada de sous, que se’ls juguen. Beuen!, perden!, cares ferotges! Ha d’acabar malament.

I tant que acaba. De sobte apareixen ganivets que reflecteixen a la llum de les llumeneres. Aquelles armes són l’única cosa que brilla en l’antre. Tumult; quatre contra un home sol; taules tombades, vasos a terra, gerres esmicolades. Desori! Es bufen els llums. Foscor. Al final, un home apareix estès a terra apunyalat. Es mor. Aleshores... la taverna s’ha de tancar en senyal de dol.

Una magnífica cançó, La taverna d’en Mallol. Tot un cant sec, concís, mascle, tràgic, un feix de sensacions! Sembla estrany que tan poc pugui dir tant... i ens faci pensar tant.
Londres ens va semblar aleshores una futilesa.


Lectures 260 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat


publicitat


publicitat

giny

Entrevista

“Serà una edició més consolidada, amb més projecció nacional i internacional”

Pau Estrem Productor, gestor cultural i director del Danseu Festival

“Serà una edició més  consolidada, amb més projecció nacional i internacional”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya