Capçalera grossa

Nova Conca

Divendres, 23 de febrer de 2018


Josep M. Carreras

Josep M. Carreras


Divendres, 9.2.2018 12:30h

Trampes al solitari


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant




Etiquetes
09/02/2018

Tot just després de saber que el jutge Llarena no havia atès la sol·licitud de llibertat de Jordi Sànchez, vaig ensopegar a la ràdio del cotxe amb una tertúlia en la qual hi participava la magistrada Marina Roca que —si no ho vaig entendre malament— presidia el tribunal que poques hores abans havia enviat a la presó Fèlix Millet i Jordi Montull.

Davant les preguntes dels contertulians, que comparaven els dos casos, va manifestar el seu desacord amb l’empresonament dels Jordis però va fer una aferrissada defensa del sistema judicial. Segons ella, Espanya és un estat de dret i la separació de poders és total. Per demostrar-ho, va fer referència al fet que en un estat de dret sempre es pot recórrer a altres instàncies superiors si un pres creu lesionats els seus drets. Va recordar que el Tribunal Constitucional algunes vegades havia rectificat sentències, fins i tot del Tribunal Suprem. I reblava el clau dient que en última instància es podia acudir al Tribunal de Drets Humans de la Unió Europea.

Aquest raonament em va semblar d’una simplicitat fora mida. En el cas dels Jordis, cada vegada s’alcen més veus —fa un parell de dies s’hi ha afegit Amnistia Internacional— reclamant la seva posada en llibertat per la inconsistència de les acusacions. Mentrestant, però, mentre se segueixen els tràmits, els detinguts continuen a la presó i poden restar-hi mesos o potser anys. La decisió de mantenir-los-hi l’ha presa de manera unilateral un jutge no sotmès a cap mena de control, que no s’ha significat precisament per la seva imparcialitat i independència. Els textos de les seves resolucions ens mostren unes motivacions que no s’aguanten per enlloc; són polítiques, pures entelèquies, més properes a la fantasia que a la realitat. Només cal mirar en qualsevol enciclopèdia o diccionari els termes rebel·lió i sedició per adonar-nos que no quadren de cap manera amb els delictes que se’ls imputen. Semblen més fruit de l’odi o del desig de venjança que no pas de la justícia. A més, denegar la llibertat només per la sospita de reincidència és ja la culminació de la irracionalitat. Es condemna un delicte abans de la seva comissió. 

En un altre moment, la magistrada Roca comentava que els informes de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil sobre els fets de l’1-O tenien molt ben travada l’argumentació. Segons ells, es tractava d’una insurrecció organitzada a la qual els cossos policials havien de donar resposta. Són aquests els informes que han arribat a mans dels jutges. Més o menys va dir la magistrada: “Ja cal que els advocats defensors treballin de valent si volen fer front a uns informes molt ben elaborats i que poden comportar penes de presó o multes molt greus...”.

Mentrestant, el lladres i defraudadors segueixen campant-la en llibertat. Si això és un estat de dret, que vingui algú i m’ho expliqui. Més aviat sembla la llei de l’embut, amb dos pesos i dues mesures, segons la influència que puguin tenir els acusats. Hi ha la casta dels intocables i la dels pàries, segons el bressol que et va veure néixer. Queden molt lluny encara els ideals de Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Volen imposar la injustícia mitjançant la por i la violència i l’arbitrarietat en la interpretació de les lleis. ¿És per això que ningú s’atreveix a dir net i clar que estem sota una dictadura amb aparença de democràcia? Ens fem trampes al solitari.


Lectures 69 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Entrevista

“Sempre tinc una especial predisposició a qualsevol proposta dels amics de la Setmana Medieval”

Joan Vizcarra Il·lustrador del conte ‘Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac’

“Sempre tinc una especial predisposició a qualsevol proposta dels amics de la Setmana Medieval”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya