Capçalera grossa

Nova Conca

Divendres, 20 d'abril de 2018


Rosa de les Neus Marco-Palau

Rosa de les Neus Marco-Palau


Diumenge, 15.4.2018 12:30h

Berlín (I)


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant




Etiquetes
13/04/2018

Berlín és una ciutat singular. A Europa estem acostumats a municipis que tot i que tenen diferències arquitectòniques i culturals importants estan formades amb un patró similar: un nucli antic i històric, amb edificis emblemàtics que parlen d’alguna època esplendorosa, segurament amb carrers més estrets o tortuosos i molt possiblement de l’època medieval, amb diversos eixamples al voltant, amb cases potser neoclàssiques, modernistes, d’estil nòrdic o del tot contemporànies, d’últim disseny, qui sap.

Però Berlín és diferent d’aquest patró en molts aspectes. És una ciutat que no té pròpiament un centre històric com l’entenem normalment. A molt estirar tindria dos centres, però no precisament històrics, sinó cronològicament molt actuals, de la segona meitat del segle XX. Imaginem que som als anys cinquanta, seríem en una ciutat dividida artificialment en quatre parts. Tres que formarien un bloc molt similar i una de completament diferent que formaria part d’un altre bloc. I no hi hauria possibilitat de contacte entre la quarta part amb les tres primeres, durant quatre dècades. 

Aquest panorama feia que la ciutat evolucionés en estètica, arquitectura, economia, cultura, en mentalitat, en educació i en referents per direccions diverses i a vegades oposades. Aquestes quatre zones i dos blocs, com tothom sap, eren els que van sorgir després de la Segona Guerra Mundial, quan es va decidir reconduir la ciutat. En el bloc occidental tres països van dirigir cadascun una zona: Gran Bretanya tenia la part nord-oest, França l’oest i els Estats Units el sud-est. En el bloc oriental l’antiga Unió Soviètica controlava la quarta zona, la nord-est. Berlín era com una petita Alemanya, ja que la ciutat havia estat repartida en aquestes mateixes quatre parts.

El més curiós del cas és que Berlín es troba geogràficament al nord-est d’Alemanya i per tant dins dels lands del bloc oriental, però com que la mateixa ciutat comptava amb tres zones occidentals, d’alguna manera havien de poder connectar-se amb les altres tres parts de l’oest d’Alemanya. Cal recordar que el bloc soviètic havia construït un mur a Berlín perquè ningú de la seva zona pogués passar a l’occidental, i, de la mateixa manera, hi havia controls per tota la frontera dels lands soviètics amb els occidentals.

I llavors, com s’ho feien la Gran Bretanya, França i els Estats Units per proveir els ciutadans de la seva zona de Berlín? Doncs hi havia una carretera que connectava els seus lands amb la ciutat de Berlín, una carretera molt vigilada. Però a vegades, quan per algun motiu es bloquejava la carretera, els països occidentals havien de portar aliments, mercaderies i provisions als seus ciutadans berlinesos amb avioneta. Sobrevolaven la ciutat i deixaven caure paquets amb productes.

Per aquests motius d’història recent Berlín té dos centres, un a la banda oriental amb l’Alexanderplatz i l’altra a l’occidental, a la gran avinguda de Kufürstendamm, coneguda popularment com a Ku’damm. A més, hi ha altres diferències notables que encara es poden observar avui en dia, com la gran quantitat de blocs de pisos uniformes i homogenis que s’estenen per l’antiga zona soviètica, en contraposició amb les cases senyorials i pisos més baixos que es troben a l’antiga zona occidental. O també el tipus de fanals. Un astronauta va fer una fotografia aèria de la ciutat des de l’Estació espacial internacional on s’hi podia veure clarament la diferencia de llums, més blancs al Berlín de l’oest i més grocs al de l’est, i entre les dues parts es creava una línia que vindria a ser on anteriorment hi havia hagut el mur. També hi ha diferències en els semàfors, el conegut semàfor del ninotet amb el barret és del Berlín oriental.

La història ens ensenya com poden canviar la geopolítica, els estats i els blocs ben ràpidament. Com quan el 9 de novembre de 1989 els berlinesos van fer caure el mur de Berlín, i a partir d’allí, juntament amb altres esdeveniments clau ciutadans i polítics, va canviar Alemanya, els blocs i per extensió Europa.


Lectures 114 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Entrevista

“Vaig créixer pensant que hi havia un drac entre aquelles muralles!”

Jordi Cases Autor del llibre ‘L’enigma Sant Jordi’

“Vaig créixer pensant  que hi havia un drac  entre aquelles muralles!”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya