Capçalera grossa

Nova Conca

Divendres, 20 d'abril de 2018


Josep M. Contijoch

Josep M. Contijoch


Divendres, 13.4.2018 09:30h

Biografies exemplars: Josep Trueta i Raspall


Comentaris Un comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant




Etiquetes
13/04/2018

Josep Trueta i Raspall, un català com cal, nasqué a Barcelona el  27 d’octubre de 1897. Fou metge i cirurgià, catedràtic d’ortopèdia a la Universitat d’Oxford i membre del Consell Nacional Català. 
Nasqué el 27 d’octubre de 1897  al Poblenou de Barcelona. El seu avi patern fou un destacat militar del moviment progressista de l’època, però la majoria d’ascendents es dedicaven a la medicina. La primera educació la va rebre dels escolapis i la carrera la cursà a la Universitat Central de Barcelona. A la joventut va practicar l’art de l’esgrima, fet que el va ajudar a utilitzar amb destresa les dues mans, la qual cosa, sent ja cirurgià, li permeté operar també amb les dues mans.

L’any  1921 es llicencià i es traslladà a Madrid per fer el doctorat. L’any següent entrà a l’equip del cirurgià doctor Manuel Corachan, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Molt aviat es decantà cap a la traumatologia, i va iniciar una intensa activitat investigadora i assistencial per especialitzar-se en la cirurgia de les extremitats. El 1935 fou nomenat cap de Cirurgia i professor de patologia quirúrgica de la Universitat. 

EL MÈTODE TRUETA
L’any 1924 va començar assajar el tractament de l’osteomielitis amb malalts de l’hospital i n’obtingué resultats sorprenents. En aquells dies va concretar els cinc punts que es coneixerien arreu com el “mètode Trueta”. El 1934 presentà aquesta nova tècnica a la Societat Catalana de Cirurgia, però va ser rebuda amb un cert escepticisme per alguns avantatjats; no obstant diversos traumatòlegs es decidiren a emprar-la en vista de l’èxit dels resultats. Durant la Guerra Civil, Trueta va començar a tractar els ferits dels bombardejos i dels combats del front, amb molt d’èxit en l’ofensiva republicana de Terol (desembre de 1937). Amb la gran quantitat de ferits que tractava Trueta feu meravelles emprant el nou tractament, fet que ocasionà que la seva aplicació s’anés escampant per tot el front de guerra. Els resultats que havia anat obtenint el van portar a publicar el 1938 l’assaig El tractament actual de les ferides de guerra, editat per la Generalitat de Catalunya, el qual es traduí al castellà, al francès i a l’anglès. L’aplicació del mètode Trueta va permetre vèncer el que havia estat el gran enemic dels ferits de guerra: la gangrena. 

El mètode Trueta es pot resumir breument com el tractament de l’osteomielitis crònica, que va basar en cinc punts, el més important el tercer: l’excisió de la ferida. Deia: “Sense una excisió correcta, encara que els altres punts s’acompleixin fidelment, la tècnica és inoperant i pot fins i tot ser perillosa.” L’aplicació correcta dels cinc punts del mètode Trueta va fer miracles i estava basada en aquests cinc punts: 
– Tractament quirúrgic immediat.
– Neteja de la ferida. 
– Excisió de la ferida
– Drenatge.
– Immobilització amb l’embenat de guix.

El mètode el donà a conèixer l’any 1938 en plena guerra civil, desprès d’haver curat més de 600 malferits de guerra.

El 1947 va publicar Studies of the Renal Circulation, un altre tractament vital. Per aquest treball a Trueta se’l va proposar per al Premi Nobel. És tan important que constitueix el punt de partida de moltes altres investigacions posteriors (ens referirem al tractament en un nou article).

A finals de 1939, Trueta, catalanista convençut, es va exiliar i se’n va anar a Londres, on va pronunciar unes conferències sobre el tractament aplicat als ferits de guerra i dels bombardeigs. El ministre de Sanitat anglès el va nomenar “conseller per a Ferides de Guerra”. El 1940 fou contractat per la Universitat d’Oxford , que més tard li va concedir el títol de doctor honoris causa. Cal esmentar que la bondat dels principis bàsics del seu mètode no s’han extingit ni ha perdut validesa tot i l’aparició dels antibiòtics. Tant d’èxit va tenir el mètode Trueta, que es va aplicar amb èxit durant la Segona Guerra Mundial i, més tard, a les guerres de Corea i del Vietnam, on els oficials metges nord-americans foren instruïts en aquells principis i tècniques, amb la consegüent salvació de milers de vides humanes.
 
El 1940 va passar a formar part del Consell Nacional de Catalunya constituït a Londres, que agrupava nacionalistes exiliats que treballaven pel reconeixement dels drets dels catalans. L’any 1960 presidí el Congrés de la Societat Internacional d’Ortopèdia i Traumatologia a Nova York. Un cop jubilat de la càtedra d’Ortopèdia  de la Nuffield Orthoopaedic Center, un dels més prestigiosos centres de recerca òssia del món, retornà a Catalunya el 1966, per passar a residir a Barcelona i a Santa Cristina d’Aro. En aquest temps i fins la seva mort va rebre innombrables títols i honors dels centres científics i culturals, també de la Universitat de Buenos Aires i de la Universitat de Göteborg (Suècia). Va ser president de la Societat Catalana de Biologia i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Va morir a Barcelona el 19 de gener de 1977, any en què la Fundació Jaume I li atorgà el primer Premi d’Honor, la Generalitat la Medalla d’Or de Barcelona (1976) i Madrid, la Gran Creu de Carles III. Pòstumament, rebré la Medalla d’Or de Sant Jordi. Una altra distinció va ser la de Girona, que donà el seu nom a la Fundació Humanitària i a l’Hospital Universitari de Girona.

També se li destacà l’activitat d’escriptor, amb la publicació de cinc voluminosos tractats de medicina que actualment són al fons del Dr. Trueta  de la Biblioteca de Catalunya.
Un altre mereixement important el tingué del Sr. Paul W. Brown, cap de la Cort Suprema d’Ohio, en constatar que “a la Primera Guerra Mundial, abans de conèixer-se el mètode Trueta, els morts per gangrena representaven el 18% dels ferits, mentre que en l’actualitat, a la guerra del Vietnam, on es va aplicar el mateix mètode, el percentatge va descendir a un 0,16%”.
El treball i l’aportació de Josep Trueta a la medicina és immensa. La troballa de la “doble circulació renal” i el paper de la sang en la formació òssia també han estat descobriments de gran transcendència. 

Es va jubilar l’any 1966 i, malgrat les ofertes rebudes dels Estats Units i de Mònaco, va retornar a Catalunya. Morí el 19 de gener de l’any 1977.


Lectures 66 lectures   comentari Un comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris

13 d'abril 22.32h

Josep Mª, malgrat no ser metge, has fet una puntual exposició biogràfica i, sobretot, destacada informació quirúrgica de la inspiració del gran científic i pràctic que fou el Dr. Trueta. Els cirurgians que en la dècada dels 50, encara treballàvem amb precarietat de medis (l'ambient encara feia tuf de pólvora) sort en tinguérem de l'educació mèdic-quirúrgica que reberen els nostres professors de l'Escola de Guerra, que havien pogut conèixer de primera mà el "mètode Trueta".


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Entrevista

“Vaig créixer pensant que hi havia un drac entre aquelles muralles!”

Jordi Cases Autor del llibre ‘L’enigma Sant Jordi’

“Vaig créixer pensant  que hi havia un drac  entre aquelles muralles!”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya