Capçalera grossa

Nova Conca

Dissabte, 18 d'agost de 2018


Josep M. Contijoch

Josep M. Contijoch


Divendres, 25.5.2018 11:30h

Polítics i militars catalans: el virrei Amat


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


(Excm. Sr. Manuel d’Amat i de Junyent )

Manuel Amat i de Junyent, personatge amb noms d’arrel ben catalana, tot i que els nacionalistes el tindran per botifler per haver estat al servei de la Corona del rei borbó Carles III, cal veure’l no obstant com un tipus simpàtic, un militar i polític català tremend de l’època que fou virrei del Perú. Manuel Amat va néixer a Vacarisses (Barcelona) l’any 1705. Pertanyia a una família nobiliària de tendència borbònica. Fill de Josep d’Amat i de Planella, primer marquès de Castellbell, i de Mariana de Junyent i de Vergós, filla del marquès de Castellmeià (tots ells amb noms de la terra), va estudiar a Barcelona i a València. Va ingressar a l’orde militar de sant Joan de Jerusalem i va viure durant set anys a Malta. Va participar en les campanyes d’Àfrica (1724-1727),1 a la del regne de Nàpols i a la batalla de Bitonto de l’any 1734.2

Els seus dots militars i de governament adquirits a Itàlia l’acreditarien als ulls de la Cort per ser nomenat governador i president de l’Audiència de Xile dels anys 1755 al 1761, país on va crear una milícia urbana a l’estil del sometent molt eficaç i també per promoure obres públiques imprescindibles. Analitzades aquestes qualitat el rei Carles III el va designar virrei del Perú i president de l’Audiència de Lima del 1761 al 1776. Com a virrei del Perú, hi va fer bones obres, tals com l’explotació de les mines d’or i plata de Potosí. Durant el seu virregnat va modernitzar les defenses militars de la costa del Pacífic i va fundar diversos cossos militars, com el cos armat al qual donà el nom de Mare de Déu de Montserrat. Durant el seu mandat es va descobrir i explorar l’illa de Pasqua (any 1770), la de les famoses estàtues, i va enviar tres expedicions a Tahití, illa a la qual per cert van canviar el nom per posar-li el d’illa d’Amat (amb la qual cosa realçaria la seva personalitat; no perdia el temps). Amb tot, no les va encertar totes, ja que fou el responsable d’expulsar del Perú la Companyia de Jesús (corrien mals temps per a la Companyia a la Península, que sens dubte ell tindria en compte degut el seu olfacte polític). També vigilaria una altra qualitat per assegurar-se la simpatia reial en enviar or i plata al patrimoni reial borbònic.

Un aspecte molt important i graciós de la seva vida americana fou la vida privada amb la seva amant l’actriu criolla Micaela Villegas, coneguda com la Perricholi, que inspiraria tanta fama al continent que ultrapassaria fronteres per inspirar a la vegada artistes tan importants com Merimée en l’obra literària La carrosse du Saint-Sacrement, i Offenbach en l’òpera La Périchole, així com dues pel·lícules amb el títol El pont de San Luis Rey, una de factura espanyola i l’altra nord-americana.

La Perrichola
Segons diu la llegenda, el virrei Amat obsequià la Villegas amb una resplendent carrossa daurada amb la qual es passejava amb ella pels aristocràtics carrers de la ciutat limenya, que encara sembla que és la mateixa que es conserva avui al palau de la família a Sant Feliu de Llobregat. Deixant a part la seva vida íntima personal, cal veure’l com un bon gestor en haver patrocinat obres a la capital limenya, com l’actual passeig de Aguas, que encara es conserva amb la seva flaire del segle XVIII, i la plaça de toros d’Acho, les quals va portar a terme, segons els mentideros locals, per complaure la seva amant. I atenció!, el fill que va tenir amb aquesta amant fou Manuel d’Amat i Villegas, que anys més tard faria conxorxa amb el general San Martín per aconseguir l’emancipació d’Espanya de les colònies de Xile i del Perú (cal veure com són les grans famílies, sempre es troben davant del vent que bufa millor!).

Tornada a Barcelona
El 1777 va tornar a Barcelona. En aquesta ciutat s’havia fet construir un palau que avui es coneix com el Palau de la Virreina. També va fer construir una torre d’estiueig (avui desapareguda) a l’actual plaça de la Virreina, al poble de Gràcia. L’any 1779 es va casar amb la senyora Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru (bufa!), exnovícia del monestir de les Jonqueres de Barcelona (apa!, no parava amb les relacions sentimentals) ,que per si fos poca cosa li triplicava l’edat. Manuel d’Amat i de Junyent va morir a Barcelona a l’any 1782. I per acabar: la família hi seguí, i hi deu seguir. Un nebot seu (1746-1819), Rafael d’Amat i de Cortada, primer baró de Maldà, va ser l’autor de la coneguda i apreciada obra costumista Calaix de sastre, que si Déu vol en farem referència aviat.3

1. A la campanya de la defensa de Ceuta hi va participar amb el grau de capità del regiment Saboia número 6.

2. La campanya de Bitonto va suposar la fi del domini austríac al regne de Nàpols i l’entronització de Carles de Borbó com a rei de Nàpols i Sicília. Va ser una victòria total dels espanyols, que van acabar amb tot l’exèrcit austríac, i important, perquè es va obtenir sense la participació dels aliats francesos.

3. Hem mirat de trobar si hi havia alguna relació familiar amb el nostre admirat Miquel Roca Junyent, però sense èxit.


Lectures 123 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat


publicitat


publicitat

giny

Entrevista

“Serà una edició més consolidada, amb més projecció nacional i internacional”

Pau Estrem Productor, gestor cultural i director del Danseu Festival

“Serà una edició més  consolidada, amb més projecció nacional i internacional”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya