Capçalera grossa

Nova Conca

Dimecres, 18 de juliol de 2018


Jaume Campàs

Jaume Campàs


Dissabte, 16.6.2018 10:00h

Sant Galderic/ Galdric


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant




Etiquetes
15/06/2018

El meu sogre, que era fotògraf —que en pau descansi—, ja feia anys que m’havia fet arribar una fotografia de sant Galderic, i m’havia explicat que el patró dels pagesos catalans havia estat aquest sant, però que temps enrere havia estat canviat per sant Isidre, un sant que provenia de Madrid.

Avui, fent memòria d’aquell fet, m’he disposat a esbrinar la biografia de sant Galderic i la seva desaparició com a patró dels pagesos a Catalunya. En una edició antiga amb data de 1950 de llibre de Juan Ferrando Roig Iconografía de los santos, de l’editorial Omega, hi trobo l’explicació. Sant Galderic era originari de Carcassona (Occitània) al segle IX, domini aleshores de l’imperi Carolingi. En morir, fou enterrat al monestir de Sant Martí del Canigó. L’any 990 fou canonitzat. La seva festivitat se celebra el 16 d’octubre. És venerat per les esglésies catòlica i ortodoxa. Molt abans que al segle XVII fos substituït per sant Isidre, era el patró dels pagesos catalans. Avui encara se’l venera pel Pirineu, sobretot a la Catalunya Nord, a banda d’alguns indrets de Catalunya.

Les seves restes mortals foren traslladades a Barcelona, al monestir benedictí de Sant Pau del Camp, durant la guerra dels Segadors (1640), i amb la invasió francesa de l’any 1654. L’any 1655 van tornar al monestir del Canigó; hi foren fins al 1783, amb la secularització del monestir per falta de monjos. Avui, part de les seves relíquies són a la catedral de Perpinyà.

Al Museu Episcopal de Vic hi ha un document de l’abat Oliba, escrit entre el 1018 i el 1046, que és un fragment d’un sermó amb motiu de la festa de Sant Galderic. A Sant Pau del Camp, parròquia de Barcelona, a partir del 2013 hi ha també una relíquia del sant que va ser donada pel bisbat d’Elna-Perpinyà. Joan Amades va fer un recull de llegendes que honoren la vida d’aquest sant.

“Sant Galderic, el pagès occità dels catalans”, és el títol del document provinent de la informació digitalitzada de l’arquebisbat de Barcelona, amb data de 14 d’octubre de 2016, amb motiu de la festivitat que fa la parròquia de Sant Pau del Camp el 16 d’octubre en honor a aquest sant, i d’on recullo algunes dades. Dita documentació posa de manifest que una de les disposicions sortides del Concili de Trento, al segle XVI, facultava els reis per al nomenament de bisbes i abats, cosa que a finals d’aquell segle es començà a posar en pràctica. El resultat fou que començà a arribar de Madrid una nova jerarquia eclesiàstica per a Catalunya. Tot i les queixes de la Generalitat, es van començar a fer homilies i prèdiques en llengua castellana a totes les catedrals de Catalunya. Amb aquestes va arribar sant Isidre a la nostra terra.

Això va portar, segons dades consultades, que a inicis del 1700 gairebé a totes les esglésies de Catalunya hi havia culte en honor d’aquest sant i que les parròquies d’economia migrada, en no poder finançar una nova imatge de sant Isidre, van transformar les imatges de sant Galderic en sant Isidre, mitjançant una substitució d’atributs: l’agullada per la rella. 

Entenem com “agullada” l’eina de pal llarg amb una petita pala plana a l’extrem de sota que serveix tant per netejar l’aparell de llaurar com per empènyer els bous. En alguns indrets, l’agullada porta un ganxo a l’altre extrem, que serveix per enganxar les potes de les ovelles que s’esgarrien del ramat. I la rella és un element de l’arada per fer solcs.

Recordo a les poblacions de Centelles i Sant Martí de Centelles (Osona) els murals pictòrics de les seves esglésies referits a sant Isidre, en una escena de camp en què els bous eren ajudats per un àngel mentre el sant pregava. Podria afirmar que la desconeixença de sant Galderic en aquestes dues poblacions era total. I avui encara continua sent-ho.

El Patronat de Sant Galderic, a Barcelona, cada any per la seva festivitat organitza una missa en honor d’aquest sant. Altres poblacions catalanes fan el mateix: Rubí (Vallès Occidental), Campdevànol (Ripollès), Vic (Osona) o Gallecs (Mollet, Vallès Oriental). També trobem poblacions de la Terra Alta, Priorat, Ribera d’Ebre...


Lectures 69 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

Entrevista

“Els nervis hi són, sobretot els dies previs, però un cop fas els primers exàmens ja et relaxes”

Júlia Moya Cartañà Segona nota d’accés més alta de les PAU a la Conca de Barberà

“Els nervis hi són, sobretot els dies previs, però un cop fas els primers exàmens ja et relaxes”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya