Capçalera grossa

Nova Conca

Divendres, 21 de setembre de 2018


Francesc Marco-Palau

Francesc Marco-Palau

Col·laborador del setmanari Nova Conca


Diumenge, 8.7.2018 13:00h

Telefonistes


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant




Etiquetes
06/07/2018

Fires com les del Mobile World Congress situen cada any Barcelona, i en extensió el conjunt de Catalunya, a l’aparador mundial de la innovació tecnològica del sector dels telèfons mòbils. A més dels 100.000 congressistes que passen uns dies a la costa catalana amb hotels plens, expositors de grans marques i portades als principals diaris econòmics i generalistes del país, de vegades hauríem de parar-nos a pensar i valorar com aquests petits aparells han canviat la nostra vida. I ho han fet, sí, ho han fet en la quotidianitat més absoluta, en els usos diaris, en la manera, no només de comunicar-nos -que se suposa que és la funció inicial dels telèfons-, sinó també d’una manera molt més global: en allò què fem i en com ens organitzem. 

Hi ha alguns elements interessants que caldria esmentar:

L’abans. Sembla impossible imaginar-nos com es devia viure sense mòbil. Si els millennials (el grup d’edat dels nascuts als anys vuitanta i noranta) encara poden tenir alguns records del tema, sobretot dels primers anys escolars, la generació Z (dels nascuts els darrers noranta i ja a partir dels 2000) no coneix cap restricció sobre la qüestió. Per això se’ls anomena nadius digitals.

Com es quedava abans? I aquesta diferència generacional és la que porta a alguns ‘millennials’ i a bona part dels de la generació Z a preguntar-se com quedava la gent abans. Quan volien anar a fer un cafè, quan desitjaven comentar la jugada a mitja tarda, quan creien estaven interessats a anar junts a algun acte, quan havien de concretar com es quedava pel concert de la Festa Major, com ho feien? 

I els 5 minuts? I lligant-ho amb aquests dubtes sobre com s’articulaven les concrecions socials abans de l’existència dels aparells tecnològics, sovint es constata també que els hàbits de la puntualitat semblen haver-se relaxat per la capacitat que es té d’avisar els membres més puntuals de la colla amb qui s’ha quedat. El missatge de WhatsApp o Telegram de “d’aquí a 5 minuts arribo” ja s’ha convertit en un clàssic. El mateix passa amb les retransmissions escrites d’aquests 5 minuts, carrer per carrer, per explicar que certament s’està arribant. “La gent abans arribava tard? I si arribaven 2 minuts tard, com s’ho feien per avisar?” es preguntaven aquesta setmana un grup de joves que eren uns seients més endarrere, dins del mateix vagó de tren.

Naturalitat? En aquesta mateixa conversa ferroviària, que devia allargar-se gairebé un quart d’hora mentre jo intentava rellegir les pàgines d’un assaig premiat als setanta, van sortir altres elements a destacar. Una de les veus apuntava que segurament res de tot això calia indicar, ni que es tardaria encara uns pocs minuts a arribar, ni en quina taula exacta de la cafeteria es trobava la persona en qüestió -que tot era una mica més natural, vaja-. Això no vol dir que “abans tot fos millor” com ens recorda el tòpic literari. Avui, les 24 hores del dia segur que donen per molt més del que donaven pocs anys abans. Si les sabem aprofitar, és clar.

Missatgeria. Les funcions d’enviar i rebre missatges instantanis segurament és una de les innovacions que marquen una superació encara més evident de la comunicació social, superant, així, si es pot, la trucada telefònica. Perquè el mòbil ja no és només per trucar, ni de manera exclusiva ni de manera prioritària. De fet, hi ha gent que la de trucar és la funció que menys fa servir d’un dispositiu que ja pot utilitzar-se per qualsevol cosa. 

Apps. Els telèfons d’avui tenen múltiples opcions. Hem arribat a comptar-les? Sabríem dir quantes Apps tenim descarregades? I quantes d’aquestes són realment imprescindibles? Si només poguéssim tenir-ne 3, quines escolliríem? En aquest podi imaginari, entenc que un dels sistemes de missatgeria hauria de ser-hi sí o sí. Quines serien les altres dues operacions? Els mapes? Les ràdios? Les xarxes socials? Les aplicacions bancàries? Les de decorar fotografies?  Les de valorar establiments comercials i de restauració? Les de calcular excursions viables? Les d’escoltar música?


Lectures 177 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

Informació d'interès al ciutadà: #



publicitat

giny

publicitat

giny

Entrevista

"Josep Maria Poblet és clau en el periodisme desl anys 20 i 30"

Jaume Ferrer i Puig Doctor en Filologia Catalana

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya