Capçalera grossa

Nova Conca

Divendres, 21 de setembre de 2018


Josep M. Contijoch

Josep M. Contijoch


Divendres, 6.7.2018 12:00h

Va d’escurçons


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant




Etiquetes
06/07/2018

L’ estiu passat, després de passar el tallagespa pel prat de Rojals, vaig acabar la tasca amb la tranquil·litat d’haver fet una bona feina. I quan dic bona vull dir viu,  gràcies a Déu, perquè vaig veure entre la bardissa segada el cos abatut d’un escurçó al qual li faltava el cap. Un tic elèctric em va recórrer l’espinada, especialment quan em vaig adonar que en un moment o altre “havia” caminat per damunt d’ell. “Amb la picada de l’escurçó no arribes a l’extremunció”, em va passar pel cap l’adagi.

Només dos tipus d’escurçons dels onze  que es  comptabilitzen a Catalunya són perillosíssims: l’escurçó pirinenc i la vibra (o escurçó) hociduda. Són dos tipus d’ofidis proveïts d’un mecanisme de matar altament refinat: dos ullals a la boca per on injecten aquell verí que fa no arribar a l’extremunció.

Pensant en quan el xip elèctric s’havia enterrat a terra baixant pels meus peus,  el cervell se’m va posar en marxa tractant de saber què havia passat mentrestant. De seguida vaig deduir que l’escurçó hauria estat prenent el sol lànguidament sobre l’herba i en sentir que la màquina s’apropava s’hauria  posat en posició de defensa, aixecant el cap per picar, i vet ací que aquest  moviment de defensa li fou la causa de desés. 

Aquell escurçó era preciós, valia la pena mirar-lo, era una obra mestra de la natura,  llàstima que no estés sencer. En aquell moment que no li era present el rigor mortis se li  veien les escames d’un color or vell opac matisades per una elegant banda vertebral que li recorria l’esquena en zig-zag,  formada  per rombes obscurs rivetejats de negre, mentre que el seu cap, que ara era a un pam del cos (llàstima), se li veia triangular, amb les pupil·les verticals tancades i el morret de petita banya lleugerament aixecat. Mesuraria uns 70 cms de llarg. Tot un exemplar; quina llàstima!

Ara que no podia fer mal,  el vaig agafar per la cua i fimbrejant-lo feia les mateixes contorsions que faria estant viu. Al veure el seu fimbrin, un altre tic elèctric em recorregué l’estómac, encara que aleshores fou més lleu. Amb la solemnitat que requeria el moment, el vaig tirar en un clot per enterrar-lo tal com es mereix un individu d’una espècie  distingida. Mentre ho feia vaig anar pensant amb el que diuen els zoòlegs, de si es possible, o no és convenient matar aquests ofidis,  ja que s’alimenten bàsicament de ratolins, espècie que no reporta cap benefici al ser humà.

La resta del dia vaig tenir en ment la serp. No me la podia treure del cap  pensant en què s’hauria de fer en cas de que hagués picat a algú. Quanta gent haurien picat aquests animals al llarg dels segles.. sobretot en els temps quan  els camperols anaven amb espardenyes de betes obertes.

El pensament em rondava a l’extrem de consultar un llibre sobre el tema en arribar a casa. El que vaig llegir ho transmeto per si  pot ser útil a algú que s’arribi a trobar en una situació compromesa.

En cas d’haver sofert una  picada, el primer que s’ha de fer és observar ràpidament el tipus de queixalada. Si es veuen dos orificis en el lloc mossegat, atenció! és dentada perillosa. Si es veu una línia de dentetes, és  més inofensiva. Si és així cal rentar la ferida amb un drap mullat evitant que li entri aigua profundament a la ferida perquè així el verí no corri per la circulació interna, després anar al metge el més ràpid possible

En el cas de no poder fer-ho de seguida,  cal  fer-li al ferit un torniquet a la part alta de la ferida (en sentit sempre de protegir el cor) i procurar que surti quanta sang millor. Es pot ajudar aquesta acció obrint la flesió amb un ganivet o qualsevol tallant, però sempre procurant no enfonsar-lo  sinó lliscar-lo, perquè no penetri el verí més profundament. Si algun dels acompanyants sap que no té cap llagueta ni cap càries a la boca, pot xopar i escopir immediatament la sang succionada de la  ferida. Aquesta labor de succió és molt recomanable, ja que la boca actua com de bomba, però sempre amb cura de no autoperjudicar-se. Immediatament cal buscar mitjans de transports per portar al ferit  al Centre Mèdic més proper,  o trucar per mòbil a una ambulància del centre més proper, sempre tenint al pacient el més immobilitzat possible, ja que no és convenient excitar-li la circulació.

En cap cas s’ha de donar alcohol a la víctima o aplicar-li desinfectants forts o alcohòlics a la ferida. El lema ha de ser: “val més treure que posar”.

A la capital de la província hi ha un Centre especialitzat per aquests tipus de cures: Seguretat Social.- Secció de la Promoció de la Salut.-  Av. Maria Cristina, 54.- (Tarragona) - Telèfon:  977-224.151. A més, cada comarca compta amb un CAP pes assistència.Tant de bo no s’hagi de fer servir, però s’ha de tenir en compte la recomanació de l’estiu, ja que és l’època dels escurçons.


Lectures 150 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

Informació d'interès al ciutadà: #



publicitat

giny

publicitat

giny

Entrevista

"Josep Maria Poblet és clau en el periodisme desl anys 20 i 30"

Jaume Ferrer i Puig Doctor en Filologia Catalana

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya