Capçalera grossa

Nova Conca

Dilluns, 20 d'agost de 2018


Jaume Campàs

Jaume Campàs


Dissabte, 4.8.2018 10:30h

Telegrafia òptica


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant




Etiquetes
03/08/2018

Les torres de telegrafia òptica es van dissenyar per emetre missatges i tenir controlada una zona des de l’àmbit militar espanyol. Aquest giny el portà a terme l’enginyer francès Claude Chappe durant la Revolució Francesa, per tal de passar-se missatges entre dues ciutats. Durant les Guerres dels Matiners a Catalunya (1846-1849) fou motiu suficient per posar-les en pràctica sobre el territori per notificar i controlar les zones de major conflictivitat carlina. 

Tot i que a l’estat espanyol també es portà a terme la seva edificació, a la Catalunya carlina prengueren vital importància per tal de configurar l’estratègia de control militar des del govern de Madrid. Si bé també es feien servir altres construccions que ajudaven a la finalitat esmentada com: castells, campanars, zones elevades...

Hom queda sorprès de la gran quantitat d’aquestes estructures que hi ha pel territori. Des d’aquest indret s’emetien senyals amb uns braços articulats, per mitjà d’un codi establert, enviats cap a una altra torre, i així successivament. Calia que fes bon temps, però la seva eficàcia era tan gran que va superar el correu a cavall, tot i que calia tenir mobilitzada una gran quantitat d’operadors.

Un estudi fet sobre l’operativitat d’aquestes atalaies de la comunicació al Principat de Catalunya assenyala que fou el Capità General de Catalunya, el general Pavía, el responsable de la seva aplicació. La xarxa va tenir, des de bon principi, una extensió de 800 quilòmetres i 80 torres, que foren escampades durant la segona carlinada per les comarques de més rebel·lia carlina: Solsonès, Berguedà, Bages, Osona, la Selva, la Garrotxa, Pla de L’Estany, Ripollès... I no fou fins a finals del segle XIX que s’estengueren per tot el territori català.

“Scripta Nova. Revista de geografia y cièncias sociales” de la UB Vol. VII, nº 137. 15-03-2003 seria una de les fonts fidedignes a consultar, entre altres, quan ens diu que la telegrafia òptica, tot i el mal temps, era més segura que l’elèctrica, ja que aquesta quedava anul·lada només tallant un fil. Aquest fet corrobora la seva supremacia i utilitat. Això no vol dir que en temps futurs s’emprarien altres avenços tècnics sobre la comunicació.

Per altra banda, ens agradi o no, sempre s’ha vist que els avenços en el camp de la tècnica, que després serien d’aplicació civil, sorgien en un primer moment en el domini militar, davant la necessitat de guanyar una guerra. I, en canvi, tota innovació no es portava a terme com hauria estat correcte, des del comerç o una indústria. Per aquesta necessitat de trobar una comunicació ràpida, sense massa dificultats, s’idearia la telegrafia òptica. A l’exèrcit Liberal li calia poder controlar el territori sense massa dificultats. Les dades assenyalen que la segona meitat del XIX, la major part de Catalunya quedava comunicada per aquest mitjà.

La xarxa de comunicació emprada durant la segona carlinada, només situada en territori català, arribava a les següents ciutats: Barcelona, a Montjuïc, Blanes (Selva), Olot (Garrotxa), Girona (Gironès), Solsona (Solsonès), Igualada (Anoia), i Molins de Rei (Baix Llobregat). Aquesta va continuar funcionant fins al 1862. Tot i que en la tercera guerra carlina de (1872-1876) s’instal·laria l’elèctrica telegràfica, no fou possible a la muntanya o bé a les comarques de l’Ebre, pels constants sabotatges dels carlins, i per tal fet les tropes governamentals es veieren obligades a recórrer al vell sistema òptic.

Un seguit de províncies se’n beneficiarien, com: Tarragona, Terol, Saragossa, València i Castelló, per causa de la proliferació del conflicte carlí a les dues bandes del riu Ebre que impossibilitava les comunicacions.

Hom podrà preguntar-se el perquè del meu interès per aquest tema. No és res més que per les excursions fetes pel territori, em vaig adonar de l’existència d’aquestes singulars construccions que diferien de la resta. A la recerca d’una explicació, vaig ampliar el meu coneixement sobre el tema, buscant documentació. Alguns exemples serien: La torre òptica, del santuari marià de Puiggraciós (Vallès Oriental), Vic (Osona) Altafulla (Tarragonès), el Perelló (Baix Ebre), Martorell (Baix Llobregat), Cervera (Segarra), Girona...; totes elles molt ben situades.


Lectures 72 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat


publicitat


publicitat

giny

Entrevista

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya