Capçalera grossa

Nova Conca

Divendres, 21 de setembre de 2018


Josep M. Contijoch

Josep M. Contijoch


Divendres, 7.9.2018 11:15h

El militar Antoni de Villarroel i Peláez


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Essent del bàndol de Felip V, es feu de la causa catalana l’any 1710. Se’l nomenà general en cap de la defensa del setge de Barcelona l’11 de setembre de 1714.

El general Villarroel va néixer a Barcelona el 1656. Fill d’un militar de carrera gallec, inicià la seva al servei de Felip V, influït per l’amistat que tenia amb el duc d’Orleans, un nebot de Lluís XIV de França, declarat després traïdor. 
Aquest seria el motiu pel qual Villarroel es va apartar de la causa francesa per ajuntar-se a l’austriacista. A Catalunya es veié bé, la seva actitud, tant, que el nomenaren mariscal, i el 1713, els Tres Comuns de Catalunya el nomenaren fins i tot cap de l’exèrcit de Catalunya. 
   
Les seves accions militars a favor de la causa austriacista el distingiren a la batalla de Villaviciosa; tot i que no va anar bé per a les a armes catalanes, la seva perícia el portà a fer un replegament ordenat de tropes que va evitar un infortuni més gran, i especialment en la retirada d’Aragó de l’any 1711.

El 1714 va organitzar la defensa de Barcelona, assetjada per les forces castellanes, comandades pel famós i violent mariscal francès duc de Berwick, el qual comptava amb 40.000 homes, mentre els assetjats eren uns 5.000, dels quals només 3.500 eren membres de la milícia gremial, o sia, un exèrcit amb pocs recursos humans.

Una vegada assetjada la ciutat, el duc de Berwick feu bombardejar intensament Barcelona per atemorir els habitants; no obstant, Villarroel feu replicar aquell atac amb l’artilleria pròpia, tot i que les febles defenses de la ciutat no permetien grans heroïcitats. Amb tot, intentà en principi, amb cert èxit, evitar els assalts que ja patia la ciutat el juliol del 1714 organitzant una sortida ràpida, que llastimosament no va poder passar d’aquí.

La situació ja començava a ser desesperada quan els atacs borbònics van obrir noves bretxes en la defensa. Veient Villarroel que la resistència s’estava esgotant, per evitar mals majors va convocar un consell militar de guerra en què es va decidir, en vista de l’estat desesperat de les defenses, la conveniència de capitular i acceptar l’oferiment del duc de Berwick, que en aquells moments era beneficiós perquè respectava vides i hisendes dels barcelonesos i la integritat física dels caps militars. Però com sia que el Consell ho feu sense l’autorització dels consellers polítics de la ciutat, encapçalats per Rafael de Casanova, que s’hi van oposar, Villarroel va intentar dimitir. 
No li fou acceptada la dimissió, amb la qual cosa es trobava encara davant de l’assalt decisiu de l’11 de setembre, i va preparar les seves ja escarides forces per prosseguir la defensa de la ciutat. En una de les accions d’atac va ser ferit i retirat del combat. 

Caigut ferit també Rafael de Casanova, i veient que l’esforç de prosseguir la lluita era inviable, es va decidir capitular la nit de l’11 de setembre per estalviar a la ciutat els horrors de la desfeta final. Aleshores Villarroel va capitular confiant en les promeses del duc de Berwick, que com és evident no foren complides, ja que els vint-i-cinc caps militars de la defensa de Barcelona, entre els quals hi havia el mateix Villarroel, tot i estar ferits, van ser empresonats. Villarroel, tot seguit, va ser enviat presoner al castell d’Alacant, i a partir d’aquí la seva vida militar es dilueix a l’ombra de l’horitzó de la glòria.

Respecte als seus últims anys i mort, existeixen dues versions diferents, antagòniques, és clar. La primera, que morí dignament, i l’altra, que ho feu vilment empresonat a la Corunya. Pel que es veu, la història ha estat parca a lliurar-nos el seu final, ja que no n’ha donat dades. Per aquest motiu nosaltres ens decantem per la versió feliç, que seria: “Villarroel, d’Alacant fou traslladat a l’alcàsser de Segòvia, i d’allí alliberat ran de la Pau de Viena de 1725, amb què s’imposava definitivament Felip V com a nou rei d’Espanya. Villarroel hauria viscut de la pensió vitalícia que li hauria concedit l’arxiduc Carles (el qui havia de ser el rei del favor dels catalans), llavors ja emperador del Sacre Imperi Germànic. Segons aquesta versió, Villarroel viuria dignament i amb tranquil·litat a Segòvia fins a la seva mort l’any 1742.”

El general Villarroel el 1713
El fet que morís a Segòvia té el seu sentit, ja que cal imaginar-se’l als 86 anys després d’haver estat ferit i sofert dos empresonaments en pols equidistants de la Península, en una època en què els incòmodes viatges s’havien de fer amb diligència. Segurament que perdria les ganes i els ànims de viatjar i es quedaria on finalment el destí l’havia portat.
Barcelona va honorar Villarroel i Rafael de Casanova donant els seus noms a dos cèntrics carrers de la ciutat, amb el fet sorprenent que durant els règims centralistes posteriors, en especial el dels 40 anys de Franco, no foren retirats ni substituïts, i naturalment encara hi són presents avui en dia. No deixa de ser sorprenent.


Lectures 66 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

Informació d'interès al ciutadà: #



publicitat

giny

publicitat

giny

Entrevista

"Josep Maria Poblet és clau en el periodisme desl anys 20 i 30"

Jaume Ferrer i Puig Doctor en Filologia Catalana

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya