Capçalera grossa

Nova Conca

Divendres, 20 d'abril de 2018


Opinions

Josep M. Carreras

Divendres, 20.4.2018 19:15h

Josep M. Carreras

Encegats

bcecació. Obstinació. No se m’acudeixen altres paraules per definir l’actitud de l’Audiència Nacional davant el fet incontestable de l’independentisme. Arriben a situacions que serien ridícules si no fossin tan lamentables. Perquè ja em direu com s’ha de qualificar l’actitud de tot un ministre de justícia interpel·lant un diputat en seu parlamentària pel sol fet de portar un llaç groc, que ell considerava ofensiu. O bé l’acusació d’odi a una persona pel sol fet de dur un nas de pallasso. Llegir més




Josep M. Contijoch

Divendres, 20.4.2018 11:15h

Josep M. Contijoch

La bandera catalana, la més antiga

La bandera catalana, en les seves versions horitzontal i vertical, és sense dubte la bandera més antiga de Europa i potser del món. Ho argumentem: Les banderes pròpiament dites no van començar a ser símbols dels països fins al segle XVIII, i la majoria no ho van ser fins al segle XIX. És el cas d’Itàlia, Alemanya, França i Rússia (aquests països no las tingueren fins després de les unificacions de les seves regionalitats plurinacionals. Un exemple el tenim en el cas espanyol: en temps del rei Carles III es buscava una bandera que representés l’Estat espanyol, i l’any 1765 es va instaurar una nova bandera espanyola inspirada en els colors de la catalana. Llegir més




Epi Mestre

Divendres, 20.4.2018 07:15h

Epi Mestre

Som incansables

Quan tot aquest malson de la repressió hagi passat i el país finalment hagi pogut decidir de forma unànime i asserenada què voldrà ser quan sigui gran (i que consti que jo ho tinc clar i només veig una república plenament nostra), ens adonarem de les grandeses que hem fet; ens adonarem de la grandesa que tenim com a poble i ens adorarem que som una nació David que ni ha tingut por a Goliat ni en té.  No fa gaire temps que els catalanets i catalanetes tenien una mena de síndrome que és fatal per als pobles; és la síndrome del gos ataconat, que sempre amaga la mirada i va amb la cua baixa, atemorit, pobret, davant qualsevol presència humana que li pugui suposar una altra dosi de tacó. Llegir més




Rosa de les Neus Marco-Palau

Diumenge, 15.4.2018 12:30h

Rosa de les Neus Marco-Palau

Berlín (I)

Berlín és una ciutat singular. A Europa estem acostumats a municipis que tot i que tenen diferències arquitectòniques i culturals importants estan formades amb un patró similar: un nucli antic i històric, amb edificis emblemàtics que parlen d’alguna època esplendorosa, segurament amb carrers més estrets o tortuosos i molt possiblement de l’època medieval, amb diversos eixamples al voltant, amb cases potser neoclàssiques, modernistes, d’estil nòrdic o del tot contemporànies, d’últim disseny, qui sap. Llegir més




Josep M. Carreras

Dissabte, 14.4.2018 13:15h

Josep M. Carreras

Els carrers seran sempre nostres!

Nostres, sí. Perquè l’arma més poderosa que tenim per fer front a un govern que ha perdut qualsevol sentit de seny i mesura és fer sentir la nostra veu. Sortirem al carrer a cridar que ja està bé, que ja n’hi ha prou de mentides. Ja n’hi ha prou i massa de tenir a la presó persones innocents. Ja n’hi ha prou de manipulacions per buscar violència on no n’hi ha. L’única violència que hi ha hagut és la de la policia agredint ciutadans indefensos. Ja n’hi ha prou de tanta prepotència, de tant menyspreu, de tant insult. Llegir més




Jaume Campàs

Divendres, 13.4.2018 11:30h

Jaume Campàs

Soletat

Trobar-se sol no és el que les persones volem, llevat que sigui una soledat buscada de caire espiritual o de recerca d’un mateix, que se’n diria solitud... Se’ns diu que la soledat no volguda en la gent gran esdevé un factor de risc per a la salut mental. Segons dades a Catalunya, més de 280.000 persones més grans de 65 anys es troben en una situació de soledat no desitjada. Situació que es considera un component de risc pel fet de poder patir una depressió, i les dificultats que això comporta a una certa edat. Llegir més




Josep M. Contijoch

Divendres, 13.4.2018 09:30h

Josep M. Contijoch

Biografies exemplars: Josep Trueta i Raspall

Josep Trueta i Raspall, un català com cal, nasqué a Barcelona el  27 d’octubre de 1897. Fou metge i cirurgià, catedràtic d’ortopèdia a la Universitat d’Oxford i membre del Consell Nacional Català.  Nasqué el 27 d’octubre de 1897  al Poblenou de Barcelona. El seu avi patern fou un destacat militar del moviment progressista de l’època, però la majoria d’ascendents es dedicaven a la medicina. La primera educació la va rebre dels escolapis i la carrera la cursà a la Universitat Central de Barcelona. Llegir més




Epi Mestre

Divendres, 13.4.2018 07:15h

Epi Mestre

El principi de contradicció

Mare de Déu senyor, ara els ha tocat als CDR rebre per uns càrrecs que no sé pas qui se’ls pot creure, però en fi. Algú porta temps elaborant una mena de novel·la, de molt mal vendre a l’exterior, pel que s’està veient, però que està causant estralls pel que fa al seu consum intern, i al pas que anem, al final, des d’alguna instància s’arribarà a acusar de terrorisme el fet que una papallona mogui les ales per alçar el vol, o que els ocells cantin al matí o que a algun conductor despistat se li acudeixi tocar el clàxon, ja que ja sabem, per altra banda, que posar l’intermitent no se li acudirà a cap conductor ni fart de vi, com diuen. Llegir més




Francesc Marco-Palau

Diumenge, 8.4.2018 15:15h

Francesc Marco-Palau

Joc de (bones) cartes

El secret de la calçotada és la seva gent, però també el bon ofici gastronòmic. Una vegada a l’any, cap al mes de febrer o majoritàriament al març, una colla d’amics ens trobem a Puigpelat, al poble del blaugrana Aleix Vidal. L’aplec ens és útil per comentar la jugada, actualitzar-nos, fer valoració dels mesos passats i marcar algunes dates al calendari que aviat ens obrirà l’estiu. L’excusa per congregar-nos-hi és sempre un motiu tradicional: fer una calçotada.  Per aquesta trobada informal a casa en Ramon han arribat a passar-hi un bon grapat de gent de país, de l’Alt Urgell a l’Horta de València, del Camp de Tarragona a Marratxí, a Mallorca. Llegir més




Josep M. Carreras

Dissabte, 7.4.2018 11:00h

Josep M. Carreras

País groc

He passat aquests dies de Pasqua amb la meva família gironina, en un petit poblet de l’Empordà. En els quasi 200 km de recorregut per arribar-hi gairebé sempre m’he vist escortat pels llaços grocs que voleiaven a banda i banda de l’Eix Transversal. Eren com banderoles que em recordaven que mentre jo estava de celebració hi havia un seguit de persones que, sense haver comès cap delicte, es trobaven tancats a la presó com si fossin delinqüents perillosos. Per això, els nostres “homes i dones de bona fe” s’han conjurat a omplir el país de recordatoris en forma de llaços grocs i no callar fins que s’acabi aquesta injustícia. Llegir més




Entrevista

“Vaig créixer pensant que hi havia un drac entre aquelles muralles!”

Jordi Cases Autor del llibre ‘L’enigma Sant Jordi’

“Vaig créixer pensant  que hi havia un drac  entre aquelles muralles!”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya