Nova Conca

Dimarts, 17 d'octubre de 2017


Opinions

Epi Mestre

Epi Mestre

Redactor del setmanari Nova Conca



Epi Mestre

Divendres, 13.10.2017 07:00h

Serà lent però inexorable

Escric aquestes ratlles quan encara el president Puigdemont no ha fet el seu discurs i ningú sap, almenys quan em disposo a escriure aquesta Tribuna, quin en serà el sentit, si serà la proclamació de la independència del país, a les clares i per la via ràpida, si serà una cosa lenta i per etapes o bé si es deixa el tema de la declaració aparcat i es passa a unes eleccions, realment, ara sí, plebiscitàries. Sigui com sigui, ja confessava que aquest és un procés una mica esgotador per a un servidor, ja que aquesta acaba sent la conversa gairebé única en molts moments del dia, amb els amics i tal, i tothom sempre t’acaba preguntant, primer, “què votarem?” i després, “què farà el president?”, talment com i hom fos portador d’una bola de vidre. Llegir més




Epi Mestre

Divendres, 6.10.2017 07:15h

Europa, dany col·lateral

He de confessar que sempre havia estat un defensor incondicional d’Europa; bé, més ben dit, de la Unió Europea. Inclús em vaig alegrar de que els britànics decidissin tirar pel dret amb el tema del Brexit, ja que sempre havien estat un inconvenient molt gran per a l’avanç institucional de la Unió Europea, ja que com va dir Degaulle al seu temps: “No deixeu entrar els anglesos al Mercat Comú, ja que aquests són i seran un portaavions dels Estats Units.” Doncs bé, malauradament, després dels fets de diumenge, indignes d’una democràcia occidental, la reacció europea m’ha deixat molt desencantat; he vist que són realment un cementiri d’elefants, amb cadàvers polítics molt ben pagats i que són uns ineptes a l’hora de resoldre conflictes interiors dintre d’estats membres, més enllà de preocupar-se dels problemes del deute dels estats, la prima de risc o els intercanvis comercials. Llegir més




Epi Mestre

Divendres, 29.9.2017 06:45h

Cap a l’hora final

Escric aquestes línies en dilluns, quan la il·lusió em diu que votarem, i així intento traslladar-ho a totes les meves coneixences, però també soc conscient que la setmana segurament haurà estat ben dura, pel que fa a la repressió de l’Estat contra les nostres institucions, i contra tot intent que el referèndum d’autodeterminació pugui acabar celebrant-se. I és que, senyores i senyors, estem davant una situació d’excepcionalitat, en la qual les arrels més profundes del nostre autogovern, si és que ja podíem parlar d’autogovern, després que sistemàticament qualsevol llei fos tombada pel Constitucional, estan sent sistemàticament soscavades, sota l’escuda que és el fiscal qui ho ordena i no pas el govern, com si el fiscal no estés posat pel govern i aquest, curiosament, no hagués estat reprovat pel mateix Congrés dels Diputats. Llegir més




Epi Mestre

Divendres, 22.9.2017 06:00h

Trist retorn al passat

Ja fa setmanes que els vaig dient que ens apropàvem a unes setmanes pitjors que les sensacions que se senten en la baixada del Dragon Khan i que ens hauríem de cordar els cinturons per aguantar l’embranzida que vindria des del govern de l’Estat davant del referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre. Doncs bé, els embats ja fa dies que han començat i de fet, són tristos, molt tristos. Estem veient, aquests dies, com les actuacions que s’ordenen fan retrocedir de forma molt perillosa la sempre quimèrica democràcia espanyola: requisar material; impedir la lliure circulació de mercaderies; informar sobre cartes sospitoses de promoure el vot; permetre que les policies locals actuïn talment com si fossin policia judicial, amb finalitats estrictament repressives, fins a un nivell de paradoxisme tan ridícul com aturar una cercavila perquè un gegant portava una pancarta en favor del sí, o tallar la llum d’una sala en què s’estava fent una xerrada sobre el referèndum. Llegir més




Epi Mestre

Divendres, 15.9.2017 07:15h

Vergonya democràtica

Quan veus que un mitjà de comunicació és intervingut per les forces de l’ordre i més per motius que veus que no porten a cap indret un comença a patir; no ja tan sols per la qualitat democràtica del fet en si i de qui va donar l’ordre que això fos així, si no pel fet que en qualsevol indret del món, veure entrar en un mitjà de comunicació les forces de l’ordre només ja deixa entreveure que les coses, pel que fa a la qualitat democràtica d’aquell país, no van bé; i és que aquest fet només es veu en països on la democràcia i la llibertat comença a ser una quimera. Llegir més




Epi Mestre

Divendres, 8.9.2017 08:00h

Futura generació geriàtrica

Fa temps que de tant en tant em ve al cap com seran els homes i dones grans del futur; bé, els d’aquí a uns trenta o quaranta anys. De fet, el tema de la vellesa ha anat evolucionant generació rere generació, però no sé què em fa que la generació geriàtrica que vindrà serà una mica més problemàtica que la gent gran actual. Per començar suposo que els qui arribin a vells arribaran força més tocats que no pas els grans de l’actualitat, ja que ja se sap que d’uns anys cap aquí, les substàncies amb què molta gent jove s’ha criat i ha crescut, a més de les velocitats a què circulen molts, l’alimentació a base de pizzes i begudes de cola o les begudes energètiques adulterades amb licors varis i altres elements, doncs francament fan pensar més en un infart o una hemorràgia no sé on, a l’edat madura, abans d’arribar al geriàtric; per no parlar dels qui s’estavellaran sota un pont o altres desgràcies més que se’ls puguin ocórrer a vostès, amics i amigues lectors. Llegir més




Epi Mestre

Divendres, 1.9.2017 07:15h

Que refresqui d’una vegada

Senyores i senyors, per si algú encara no ho sabia, odio la calor i si la calor és d’aquella tan xafogosa que hem viscut durant tants dies d’aquest estiu, amb un juny que ja deixava entreveure que patiríem d’allò més en aquest any del senyor 2017, doncs llavors m’entren ganes de tancar-me en una càmera frigorífica i no sortir-ne fins al mes d’octubre, ja que convindran amb mi que el setembre encara és traïdor. Sempre he pensat que això de la calor i la seriositat no van mai agafats de les mans. Llegir més




Epi Mestre

Divendres, 25.8.2017 08:15h

Negació de la humanitat

Al llarg de la història hem conegut desgràcies; moltes desgràcies i fets que posen en dubte la bondat de la condició humana; batejats com a barbàries i en boca de molts, l’avenç tecnològic i la modernització de les societats eren esperances per tal que les anomenades barbàries del passat no es tornessin a repetir en el modern món nostre d’avui. Malauradament, ni l’avenç tecnològic, ni la modernitat de les ciutats, ni les democràcies, ni unes millors, en definitiva, condicions de vida, serveixen per evitar que segons quins individus, ja que em nego a anomenar-los humans, duguin a terme barbàries, sense importar-los ni colors de la pell, ni creences ni res; només fer i expandir el mal pel mal mateix. Llegir més




Epi Mestre

Divendres, 18.8.2017 08:45h

Ànimes tristes

Si un es dedica a anar pel món amunt i avall, és més fàcil adonar-se que hi ha més ànimes tristes que no pas esperits alegres. De fet, tenia un estimat parent, que ja no pertany al món dels vius, que sempre deia: “si les parets de les cases parlessin…”; i de fet, no cal que siguin les parets de les cases les que hagin de parlar, que també, ja que de ben segur qualsevol telenovela es quedaria curta davant el que les pedres ens explicarien. Si anem tranquilament pel carrer i mirem amb deteniment les cares dels qui van passant al costat nostre, seria ben fàcil adonar-nos que potser no són tan feliços com ens podríem pensar; els rostres ens convidarien a pensar, talment com allò de les pedres de les cases, “què deu barrinar dintre seu aquesta o aquella altra persona?”. Llegir més




Epi Mestre

Divendres, 11.8.2017 07:45h

Dret de ciutadania

L’altre dia, i no perquè no ho sapiguem o bé ho hàgim sentit dir tantes vegades, vaig conèixer el cas d’una senyora gran que no cobrava cap mena de pensió. Francament, a un se li colpeix el cor de saber que en aquest segle XXI encara hi pugui haver, en l’occident avançat, a la Unió Europea, persones que no reben cap mena d’ingressos. I, més encara, quan es tracta de persones grans, que tantes coses encara podrien fer i que massa vegades cauen en la mala alimentació i en la soledat més profunda per culpa que el sistema els gira l’esquena i arriben a viure, com en aquells contes de Dickens, en el negre pou de la pobresa, després de tota una vida de servei a la societat, als fills i a una casa que en el seu dia havien fet gran. Llegir més




publicitat


Entrevista

“Segueixo escrivint, amb la idea d’un nou llibre: ‘Jo, Isabel López”

Isabel López Autora del llibre, ‘Tu sueña… Yo te acompaño’

“Segueixo escrivint, amb la idea d’un nou llibre:  ‘Jo, Isabel López”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya