Nova Conca

Divendres, 22 de setembre de 2017


Opinions

Jaume Campàs

Jaume Campàs



Jaume Campàs

Divendres, 22.9.2017 12:15h

Anar de democràcia

Llegim d’Eva Serra una afirmació, encertada, des d’El Punt Avui del 13/09/2017, sobre la manifestació de la Diada, enguany un any més reeixida de manera sobrera: “Faria bé el govern espanyol de no menystenir la mobilització constant que acumula sis anys consecutius.” Si bé el govern de l’Estat sembla que no en faci cas de la manera que nosaltres voldríem, sí que els té ocupats en la seva totalitat, quan parlen a totes hores de l’independentisme català i desplacen la resta d’assumptes de caràcter nacional i internacional en segon terme. Llegir més




Jaume Campàs

Divendres, 8.9.2017 10:00h

Impacte

La Hanan el Yazidi Tambori va explicar, al diari Ara del diumenge 27, el paper clau que els seus mestres de Mataró van jugar perquè ella sigui avui una dona emancipada. Dissabte 26, a Ripoll, Hafida va tenir la valentia de posar-se davant de milers de persones per condemnar els atacs terroristes comesos. Hi ha més coratge i grandesa en aquesta societat del que sembla, reblava una periodista davant aquestes actituds.  Però cal tenir en consideració que tota l’educació no pot estar en mans dels mestres. Llegir més




Jaume Campàs

Divendres, 18.8.2017 10:45h

La història a vol d’ocell

Direm que la història és la ciència que explica el passat de les societats humanes per mitjà dels testimonis materials, orals, escrits i visuals. Aquesta es contraposa a la prehistòria, que estudia el passat humà previ a l’aparició de l’escriptura. Escollir el testimoni visual com a recurs d’aprenentatge ha estat la pràctica més abastable del testimoni històric per a tot ésser humà. La immediatesa de la imatge ha fet possible comprendre el que veiem. Tant és així que, amb aquesta pràctica posada des de les alçades, podem concebre un món diferent pel que fa a la configuració de tota la geografia humana, i així l’evolució de l’espai urbà. Llegir més




Jaume Campàs

Divendres, 11.8.2017 10:45h

Llavor de qualitat

Una articulista de renom i de concepcions més aviat atees, afirmava categòricament que el catolicisme havia de sortir a totes de l’armari. Suposo que es referia als valors cristians catòlics, encara molt valuosos i poc coneguts per la nostra societat actual, que s’havien de portar a terme, evidentment actualitzats. El papa Francesc posava de relleu que un cristià no podia ser mediocre per fer la vida més humana, quan es tractava de portar en pràctica l’evangeli. Dic això perquè, dies passats, un servidor parlava de falta de valors, en una societat corrompuda pel capitalisme salvatge. Llegir més




Jaume Campàs

Divendres, 4.8.2017 11:00h

Relats d’estiu: Baumes corcades

“Baumes corcades” és el nom de la via ferrada de Centelles, comarca d’Osona, batejada pel matrimoni centellenc, i amants de la muntanya: la Ma Rosa Aregall i en Josep Ma Parareda, promotors ara fa 14 anys d’aquesta activitat esportiva i d’aventura. Aquest indret d’acció es troba a la Costa de Centelles, prop del cim del Puigsagordi (900 m d’alçada); entre els termes municipals de Centelles i els Hostalets de Balenyà. Què és una via ferrada? La via ferrada és un itinerari amb un cert grau d’escalada propiciat amb parets de cingleres verticals, i equipat de material divers d’escalament, amb elements de seguretat, per ser usada per muntanyencs tant novells com experimentats, amb molta prudència, per fer un recorregut. Llegir més




Jaume Campàs

Divendres, 21.7.2017 10:45h

El capitalisme com a religió

El capitalisme és una religió, però només de culte de dogmes, sense moral. L’articulista a qui sostrec algunes idees, ens parla del culte en base al consum. Marx veia la mercaderia convertida en fetitxe i el treballador convertit en mercaderia. Pel capitalisme tots el dies són de precepte. Esdevé una religió de culte continu. Als estats o persones que estan amb deute, així ho afirmava Walter Benjamin (filòsof alemany d’origen jueu perseguit pels nazis; 1892-1940), els fa viure en culpa, és com si estesin en pecat. Llegir més




Jaume Campàs

Divendres, 14.7.2017 09:45h

Llibres antics, receptes de sempre

Les cases o llars van en funció de cada raça i per cada poble, segons J. Gibert, autor del llibre La masia catalana. Origen esplendor i decadència (Editorial Millà, 1985). Un llibre de fa alguns dies, a què encara ens podem referir. Posa de relleu la importància de les condicions climàtiques en la vida de l’home i aquest amb relació a la construcció de les cases. Per ser l’explotació agrària base de la subsistència humana en èpoques passades arribant als nostres dies, uns perfils de construccions que funcionaren segons les normatives motivades per les necessitats: clima i producció. Llegir més




Jaume Campàs

Divendres, 7.7.2017 18:45h

Relats d’estiu

Pintar a l’estiu suposa tenir assegurat un bon assecatge. Un servidor, d’aquest tema en pot parlar allargament, per experiència viscuda, per haver treballat en la professió de pintor durant 14 anys. Això, em va permetre que em pogués pagar els estudis universitaris, en un època on els diners a casa no hi eren sobrers. El record em porta a les primícies dels temps durs de la pintura, on els materials no tenien res a veure amb els actuals. Per dir, que encara vaig conèixer l’aplicació de la calç a les parets, amb armaris inclosos, o bé a sostres de bigues i llates. Llegir més




Jaume Campàs

Divendres, 30.6.2017 13:00h

En Pere Gallerí

“En Pere Gallerí” és una cançó popular catalana que ens va arribar a casa, quan encara érem infants, a través d’una cosina més gran; fou un referent per saber que hi havia vida més enllà de les nostres muntanyes, de la Catalunya Vella (Osona). Perquè l’escolarització imposada per una dictadura fèrria ens feia ignorants de la nostra pròpia realitat catalana. Un parent pastisser ens feu conèixer el “rifacli”, galeta en forma triangular de la gama de les neules; ens assabentàrem així de Montblanc, l’Espluga de Francolí, Poblet. Llegir més




Jaume Campàs

Divendres, 23.6.2017 10:15h

Emmanuel Mounier

Tot recordant vells escrits d’altres autors, em porten a recórrer la vida i obra d’un pensador cristià del segle XX, un d’aquells que sí que fan història del pensament; tal seria el cas del francès Emmanuel Mounier (1905-1950). És un filòsof amb totes les lletres. Una persona de fortes conviccions catòliques, precursor d’una idea: el personalisme. Va estudiar a Grenoble i després a la Sorbona. Gran coneixedor de l’obra de Charles Péguy (1873-1914), poeta i assagista, ideòleg del socialisme i el nacionalisme, que es convertí al catolicisme, i que de ben segur va influenciar amb les seves obres la persona de Mounier. Llegir més




publicitat


Entrevista

“Estic pensant en el tercer llibre de la saga…”

Teresa Duch Autora del llibre ‘El silenci de Vallbona’

“Estic pensant en el tercer llibre de la saga…”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya