Capçalera grossa

Nova Conca

Dilluns, 20 de novembre de 2017


Opinions

Josep M. Carreras

Josep M. Carreras



Josep M. Carreras

Divendres, 17.11.2017 18:00h

Amb el lliri a la mà?

De cop i volta, tothom s’ha girat de cara a les eleccions del proper 21 de desembre. Però ¿no havíem fet el referèndum de l’1-O? No va proclamar solemnement la República el Parlament fa només quinze dies? Ens aboquem a unes eleccions que sempre havíem rebutjat i que no resoldran res. Si guanyen els unionistes, ja cal que ens preparem perquè ens tindran lligats amb la corda curta. I si guanyem els independentistes, el govern de Madrid ja ha dit que posarien en marxa la sagrada Constitució. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 10.11.2017 17:45h

Cornuts i pagar el beure

Fa pocs dies vaig llegir un article de Pere Cardús que intentava fer una anàlisi objectiva de la situació política de Catalunya. Durant els darrers anys (i sobre tot del 2010 ençà) Catalunya ha mostrat la seva voluntat d’autogovern de manera prou clara i contundent. Cardús diu que hem fet “coses boniques” amb l’esperança que els detentors del poder escoltarien el clam popular. Per això les manifestacions dels Onzes de Setembre, que han aplegat milions de persones. Hem travessat el país de cap a peus donant-nos les mans, hem saturat els carrers de Barcelona en una V que —varen dir— era signe de victòria. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 27.10.2017 11:15h

I si marxem?

NO VULL AQUESTA ESPANYA. No vull formar part d’un estat corrupte, injust, on els mafiosos campen lliurement mentre els defensors dels drets dels pobles estan tancats a la presó. No vull un cap d’estat que s’enriqueix amb la venda d’armes i dilapida una fortuna que ha adquirit a costa dels sacrificis dels ciutadans. No vull un govern prepotent, repressor, que rebutja el diàleg i només accepta la victòria com a única via per imposar-se als seus súbdits.   No vull unes lleis fetes a mida per imposar els seus principis sense tenir en compte la pluralitat de tots aquells que formem la societat. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 6.10.2017 13:30h

Foteu el camp!

Marxeu. No us necessitem per a res. La vostra presència no ens deixa viure en pau com havíem fet fins ara. No sou benvinguts a casa nostra, aneu-vos-en. No us volem. No volem veure mai més l’exhibició de la vostra força bruta contra persones indefenses. Podeu estar contents de la vostra proesa. Armats fins a les dents, protegits de cap a peus i amb les porres a la mà us devíeu sentir molt valents atacant persones que s’enfrontaven a vosaltres amb les mans alçades. Només volien exercir un dret, votar. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 29.9.2017 12:00h

La perversió de les paraules

Es tanta la informació que ens arriba aquests dies que és difícil assimilar-la tota. Hi ha el perill de perdre interès per intoxicació. Però crec que val la pena analitzar, encara que sigui breument, la manipulació que es fa de les paraules per donar-hi un sentit d’acord amb la pròpia manera de pensar. Per posar-ne només uns exemples: DEMOCRÀCIA. És curiós que tant els partidaris com els contraris a la celebració del referèndum diguin que ho fan per salvaguardar la democràcia i els seus valors. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 22.9.2017 10:00h

Un dia de setembre

Mentre anava cap a Barcelona, anava sabent per la ràdio els esdeveniments que s’hi produïen. La guàrdia civil estava detenint polítics i havia entrat en moltes dependències de la Generalitat, en alguns casos sense ordre judicial. Ja a la plaça Catalunya vaig topar amb un grup de joves amb una pancarta que cridaven consignes mentre un d’ells assabentava tothom que estaven segrestant la democràcia. La cruïlla Rambla de Catalunya-Gran Via, on hi ha la seu del Departament d’Economia estava totalment col·lapsada. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 15.9.2017 12:15h

On són les paperetes?

Aquests darrers dies hem assistit a uns fets que, per dir-ho d’alguna manera, podríem qualificar d’insòlits. El primer va ser senzillament vergonyós: el boicot dels grups de l’oposició a la presidenta del Parlament. És evident que el guió estava preestablert —possiblement pactat. Es tractava de posar totes les traves possibles per alentir —potser evitar— la tramitació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica; a més, es pretenia donar la imatge de divisió de la societat catalana, que tant s’esforcen a voler fer creure. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 8.9.2017 17:45h

Imatges i paraules

Imatges. Diuen que val més una imatge que mil paraules, i és cert. Quan vaig decidir fer una pausa en els articles durant el mes d’agost, poc em pensava que pràcticament dia sí i dia també hi hauria esdeveniments que colpirien profundament els sentiments de la societat. L’atemptat del 17 d’agost va omplir els mitjans de comunicació d’imatges de violència i de por.  De totes elles em quedo amb una que em va commoure profundament i arribar al fons del cor. Veure els pares del nen de tres anys mort en l’atemptat abraçant l’imam de Rubí que plorava desconsolat és quelcom que em va arribar al fons del cor. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 28.7.2017 11:30h

Què s’han cregut?

La imatge d’uns guàrdies civils amb la cara tapada i unes motxilles a coll passejant-se pel Parlament i altres dependències de la Generalitat va ser, com a mínim, patètica. Vergonyosa. No sé qui va tenir la brillant idea de posar en escena una actuació d’aquest caire, però és una mostra del grau de consideració que tenen certes autoritats envers els òrgans de govern de Catalunya. En el fons es tractava només d’això: fer una demostració de força de qui té la paella pel mànec, exhibint prepotència i un total menyspreu pels òrgans de representació escollits pel poble. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 21.7.2017 11:45h

Clarors i ombres

Em va semblar encertadíssima la resposta del president Puigdemont a Garcia Albiol, després que aquest repetís un cop més la consabuda sonsònia del referèndum il·legal i que, per tant, no es faria. Puigdemont li va contestar amb contundència: “Si estan tan segurs que no es farà, per què s’hi amoïnen tant, doncs?” A poc a poc es van clarificant les posicions i cadascú escull l’opció que més li convé. Només queda per aclarir l’ambigüitat dels comuns, que pot fer creure en una divisió de la societat a parts gairebé iguals a favor i en contra. Llegir més




publicitat

giny

publicitat

giny

Entrevista

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya