Capçalera grossa

Nova Conca

Divendres, 20 d'abril de 2018


Opinions

Josep M. Carreras

Josep M. Carreras



Josep M. Carreras

Dissabte, 14.4.2018 13:15h

Els carrers seran sempre nostres!

Nostres, sí. Perquè l’arma més poderosa que tenim per fer front a un govern que ha perdut qualsevol sentit de seny i mesura és fer sentir la nostra veu. Sortirem al carrer a cridar que ja està bé, que ja n’hi ha prou de mentides. Ja n’hi ha prou i massa de tenir a la presó persones innocents. Ja n’hi ha prou de manipulacions per buscar violència on no n’hi ha. L’única violència que hi ha hagut és la de la policia agredint ciutadans indefensos. Ja n’hi ha prou de tanta prepotència, de tant menyspreu, de tant insult. Llegir més




Josep M. Carreras

Dissabte, 7.4.2018 11:00h

País groc

He passat aquests dies de Pasqua amb la meva família gironina, en un petit poblet de l’Empordà. En els quasi 200 km de recorregut per arribar-hi gairebé sempre m’he vist escortat pels llaços grocs que voleiaven a banda i banda de l’Eix Transversal. Eren com banderoles que em recordaven que mentre jo estava de celebració hi havia un seguit de persones que, sense haver comès cap delicte, es trobaven tancats a la presó com si fossin delinqüents perillosos. Per això, els nostres “homes i dones de bona fe” s’han conjurat a omplir el país de recordatoris en forma de llaços grocs i no callar fins que s’acabi aquesta injustícia. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 30.3.2018 07:30h

I ara què?

Vivim uns dies tan intensos que es fa difícil centrar-se per anar paint els esdeveniments. Són dies de malestar, de nervis. Molta gent m’ha preguntat com pot acabar tot plegat. Com si jo ho sabés. A hores d’ara, ningú és capaç d’insinuar tan sols com ni quan. Però una cosa és evident: hi ha ganes que aquest malson s’acabi aviat. Crec que el problema principal de cara al futur és no tenir un full de ruta net i clar. La política catalana, i especialment la independentista, va a la deriva. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 16.3.2018 12:15h

Persistirem!

Des del meu punt de vista, és una vergonya. No tinc tots els elements de judici, però l’espectacle que estan donant els partits sobiranistes amb les seves lluites internes és molt més que llastimós, indignant. Sembla una burla envers tots aquells que sense pensar en interessos polítics, sinó només en el futur de Catalunya, no han dubtat a dedicar temps i diners i a sortir al carrer per manifestar la seva voluntat de futur com a poble. Hem guanyat dues eleccions i totes dues en circumstàncies ben difícils: l’1 d’octubre fent front a la brutalitat de les càrregues policials. Llegir més




Josep M. Carreras

Dissabte, 10.3.2018 11:30h

Cacera de bruixes

La persecució de possibles independentistes per part de l’Estat està arribant a uns límits propers al paroxisme i que poden ser perillosos. El ciutadà que defensa un estat català ja no té cap seguretat de no ser denunciat. Som molts els que pensem que podríem ser a la presó; si no hi som és perquè les nostres persones no tenen cap rellevància pública. Però així i tot, no hi ha cap seguretat davant el discurs de la por. Aquesta mateixa setmana, més de 50 ciutadans han estat citats pel jutjat d’Igualada acusats d’haver tallat el trànsit de l’autovia a Òdena el dia de la vaga general. Llegir més




Josep M. Carreras

Dissabte, 3.3.2018 13:45h

Si el rei vol corona...

Cada vegada que sento parlar el rei, em torno més republicà. Mai he entès que una persona pugui ser cap d’estat d’un país no pas per les seves capacitats de govern sinó simplement pel fet d’haver sortit del ventre d’una mare tocada per la reialesa. Confesso que a la mort del dictador, la figura del rei em va semblar que podia portar nous aires a la nostra nació oprimida i perseguida.  Ens el presentaven com una persona jove, amb idees democràtiques i “campechano”. La seva primera visita com a rei va ser a Barcelona on –oh, miracle- va adreçar-se en català  a unes autoritats que havien renegat de la seva llengua i usaven només la del Imperio. Llegir més




Josep M. Carreras

Dissabte, 24.2.2018 16:00h

Cacera de bruixes

Després de la mort de Franco, érem molts els que crèiem en un projecte d’estat on hi hagués lloc per a tothom i conviure en un clima de cordialitat i respecte de les diferències. Es parlava d’estat plurinacional i del Senat, acabat d’estrenar, com una cambra de representació territorial.  L’ambient era d’eufòria moderada. S’acabava de sortir —o això crèiem— de la llarga i fosca nit del franquisme i ens il·lusionava poder ser un país normal, semblant als nostres veïns. Llegir més




Josep M. Carreras

Dissabte, 17.2.2018 18:30h

Pedres a la teulada

És evident que la investidura del proper president de la Generalitat s’ha complicat extraordinàriament. De fet, ens trobem en un dels moments més complicats i perillosos de tot el procés. I no només per la intransigència de l’Estat espanyol o per la posició d’uns jutges que semblen moure’s més per criteris de venjança que no pas d’imparcialitat. Mantenir en una presó preventiva els Jordis, l’Oriol Junqueras i el Joaquim Forn com si fossin delinqüents perillosos, és una autèntica aberració. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 9.2.2018 12:30h

Trampes al solitari

Tot just després de saber que el jutge Llarena no havia atès la sol·licitud de llibertat de Jordi Sànchez, vaig ensopegar a la ràdio del cotxe amb una tertúlia en la qual hi participava la magistrada Marina Roca que —si no ho vaig entendre malament— presidia el tribunal que poques hores abans havia enviat a la presó Fèlix Millet i Jordi Montull. Davant les preguntes dels contertulians, que comparaven els dos casos, va manifestar el seu desacord amb l’empresonament dels Jordis però va fer una aferrissada defensa del sistema judicial. Llegir més




Josep M. Carreras

Dissabte, 20.1.2018 09:30h

Se n’ha anat un patriota

Discretament, sense fer soroll —com havia estat en ell norma inalterable—, s’ha apagat als 93 anys la vida de Ramon Vila-Abadal i Vilaplana. Fill de Lluís Vila d’Abadal, un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya el 1931, la vida d’en Ramon va moure’s sempre al voltant de dos eixos: la democràcia i la independència de la seva terra. Per això va allunyar-se del partit quan va adonar-se que no complia un dels seus objectius fundacionals com era lluitar per la independència de Catalunya. Llegir més




Entrevista

“Vaig créixer pensant que hi havia un drac entre aquelles muralles!”

Jordi Cases Autor del llibre ‘L’enigma Sant Jordi’

“Vaig créixer pensant  que hi havia un drac  entre aquelles muralles!”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya