Nova Conca

Divendres, 22 de setembre de 2017


Opinions

Josep M. Carreras

Josep M. Carreras



Josep M. Carreras

Divendres, 22.9.2017 10:00h

Un dia de setembre

Mentre anava cap a Barcelona, anava sabent per la ràdio els esdeveniments que s’hi produïen. La guàrdia civil estava detenint polítics i havia entrat en moltes dependències de la Generalitat, en alguns casos sense ordre judicial. Ja a la plaça Catalunya vaig topar amb un grup de joves amb una pancarta que cridaven consignes mentre un d’ells assabentava tothom que estaven segrestant la democràcia. La cruïlla Rambla de Catalunya-Gran Via, on hi ha la seu del Departament d’Economia estava totalment col·lapsada. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 15.9.2017 12:15h

On són les paperetes?

Aquests darrers dies hem assistit a uns fets que, per dir-ho d’alguna manera, podríem qualificar d’insòlits. El primer va ser senzillament vergonyós: el boicot dels grups de l’oposició a la presidenta del Parlament. És evident que el guió estava preestablert —possiblement pactat. Es tractava de posar totes les traves possibles per alentir —potser evitar— la tramitació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica; a més, es pretenia donar la imatge de divisió de la societat catalana, que tant s’esforcen a voler fer creure. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 8.9.2017 17:45h

Imatges i paraules

Imatges. Diuen que val més una imatge que mil paraules, i és cert. Quan vaig decidir fer una pausa en els articles durant el mes d’agost, poc em pensava que pràcticament dia sí i dia també hi hauria esdeveniments que colpirien profundament els sentiments de la societat. L’atemptat del 17 d’agost va omplir els mitjans de comunicació d’imatges de violència i de por.  De totes elles em quedo amb una que em va commoure profundament i arribar al fons del cor. Veure els pares del nen de tres anys mort en l’atemptat abraçant l’imam de Rubí que plorava desconsolat és quelcom que em va arribar al fons del cor. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 28.7.2017 11:30h

Què s’han cregut?

La imatge d’uns guàrdies civils amb la cara tapada i unes motxilles a coll passejant-se pel Parlament i altres dependències de la Generalitat va ser, com a mínim, patètica. Vergonyosa. No sé qui va tenir la brillant idea de posar en escena una actuació d’aquest caire, però és una mostra del grau de consideració que tenen certes autoritats envers els òrgans de govern de Catalunya. En el fons es tractava només d’això: fer una demostració de força de qui té la paella pel mànec, exhibint prepotència i un total menyspreu pels òrgans de representació escollits pel poble. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 21.7.2017 11:45h

Clarors i ombres

Em va semblar encertadíssima la resposta del president Puigdemont a Garcia Albiol, després que aquest repetís un cop més la consabuda sonsònia del referèndum il·legal i que, per tant, no es faria. Puigdemont li va contestar amb contundència: “Si estan tan segurs que no es farà, per què s’hi amoïnen tant, doncs?” A poc a poc es van clarificant les posicions i cadascú escull l’opció que més li convé. Només queda per aclarir l’ambigüitat dels comuns, que pot fer creure en una divisió de la societat a parts gairebé iguals a favor i en contra. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 14.7.2017 11:45h

Poblet i els herois desconeguts

Amb motiu del 25è aniversari de la creació de l’Associació Cultural Baixa Segarra de Santa Coloma de Queralt s’han programat un seguit d’activitats per dur a terme durant aquest any. La primera va ser una visita col·lectiva a Poblet, intensa i àmplia en tots els aspectes, tant per la història que conserva com per allò que representa en la societat actual. A la tarda ens va acollir el també colomí fra Lluís Solà, al qual vàrem sotmetre a una pluja de preguntes, d’ordre ben divers, que ell ens va anar aclarint amb el seu posat tranquil i ordenat. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 7.7.2017 12:00h

Qui ho atura això?

No vull pecar de massa optimista però la sensació que tinc és que el govern central està —i perdoneu l’expressió— “acollonit” davant la decisió i unitat del govern de Catalunya de tirar endavant el procés cap a la independència. Una bona mostra és que no s’han mogut del plantejament inicial. No saben fer altra cosa que repetir la sonsònia de sempre, que de tant sentir-la ja la sabem de memòria: el referèndum no es farà perquè és il·legal.  D’entrada caldria aclarir que no és el mateix il·legal que il·legítim. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 30.6.2017 10:00h

Retorn als orígens

Em sol passar d’assabentar-me d’esdeveniments als quals volia assistir quan ja havien passat. Ja feia temps que em ballava pel cap d’anar a veure els rituals del foc de les falles del Pirineu. Enguany he tingut l’avinentesa d’anar a les d’Isil, declarades patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco fa un parell d’anys. Els seus orígens es remunten a temps immemorials, possiblement anteriors al cristianisme. L’element primordial és el foc, el més difícil de controlar per l’home. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 23.6.2017 18:15h

Res a fer

Com en l’antic acudit referit a Renfe, podem dir sense por d’equivocar-nos que amb el govern espanyol no hi ha “Re a fer”. Que després de tants anys de sortir al carrer milions de persones ignorin olímpicament les seves demandes, és un símptoma de la nul·la sensibilitat per aquells temes que no li interessen.  Primer se’n varen riure, després varen amenaçar amb la por. Però ara estan nerviosos. Ho demostra la baixesa del vocabulari cada cop més barroer que estan emprant els governants de Madrid en relació amb el procés de Catalunya. Llegir més




Josep M. Carreras

Divendres, 16.6.2017 18:15h

Dinar de restaurant

Quan vaig ser a la carretera ja vaig adonar-me que se m’havia fet tard i no arribaria a temps per dinar amb la família a Girona. Tampoc no m’abellia quedar-me en un dels restaurants que hi ha a l’Eix Transversal on tot és prefabricat i de gust anodí. Per això, vaig fer un altre plantejament i anar a dinar a un poble petit, llunys dels vials de comunicació i on el menjar fos casolà i de productes de la terra. No em va costar trobar-lo. En realitat, ja me n’havien parlat, però sempre havia passat de llarg. Llegir més




publicitat


Entrevista

“Estic pensant en el tercer llibre de la saga…”

Teresa Duch Autora del llibre ‘El silenci de Vallbona’

“Estic pensant en el tercer llibre de la saga…”

Vídeos

Categories

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya