Inauguració avui, divendres, de l’exposició “El batec de la fusta” al MVR

Aquest divendres 10 de novembre, a les set de la tarda s’inaugura l’exposició de talles escultòriques “El batec de la fusta” dels artistes italians Guido Diémoz i Dorino Ouvrier. Intervindran en la inauguració el vicepresident del Consell Regional de la Vall d’Aosta, Joël Farcoz; els escultors de les obres; el comissari de l’exposició, Eduard Fornós, i el vicepresident de la Fundació Carulla, Nicolau Brossa. L’exposició serà al museu fins al dia 14 de gener.

El museu, en col·laboració amb l’Ajuntament de Bolvir, obre les portes a les escultures de Guido Diémoz i Dorino Ouvrier, dos artistes de la talla en fusta (majoritàriament noguer, però també perer, castanyer i cirerer). S’enceta amb aquesta exposició un diàleg cultural amb la vall italiana d’Aosta, lloc de procedència dels dos artistes, que ens permet adonar-nos de les similituds que compartim a través de les escenes esculpides. No podien trobar un marc més adient les escultures d’Ouvrier i Diémoz per ser exposades. Les talles dels dos artistes italians beuen directament de la tradició, les eines, feines i costums de la ruralia de la vall d’Aosta, al nord d’Itàlia. Talment el museu, receptor i difusor del llegat de la pagesia catalana, de les seva manera de treballar, de la seva forma de vida i dels seus valors. Dues identitats en paral·lel, forjades a redós del Mediterrani, amb més semblances que diferències, com es veu en les escultures dels dos artistes.

Les de Dorino Ouvrier, de grans dimensions, es manifesten des d’una expressivitat emotiva, figures colpides pel pes de la tradició, frisos de la quotidianitat pagesa, de la taverna a la fleca, dels músics al batre, de la recollida de la mel als contrabandistes. L’estil de Guido Démioz, a diferència, parteix de premisses més realistes, fuig de l’expressivitat intencionada i narra la vida quotidiana tal com és. Conjunts nus de romanticisme, de petites dimensions, que mostren des de la benedicció de la casa a la batuda del blat, el berenar al camp o la recollida de la mel. Dues mirades complementàries que troben un intensíssim eco en la col·lecció d’escultures de terracota de Josep Traité que es poden veure a l’exposició permanent del museu.