Editorial

La Conca de Barberà envelleix, i les dades ja no deixen gaire marge al dubte. Una de cada quatre persones de la comarca té 65 anys o més, mentre que la població infantil perd pes de manera lenta però constant. No és un fenomen sobtat ni exclusiu d’aquest territori, però sí una realitat que cada any es fa més visible als pobles, als serveis públics i a la vida comunitària.

Una de les causes d’aquest desequilibri pot ser l’estancament de la natalitat. No neixen tants infants com dècades enrere i això afebleix el relleu generacional. Si hi ha menys nens avui, demà hi haurà menys joves i, més endavant, menys població activa per sostenir l’activitat econòmica, les escoles, els serveis i la vida associativa.

La comarca encara manté estable el gruix de població adulta, però aquesta estabilitat no hauria de portar a la tranquil·litat. L’envelliment progressiu, combinat amb una base infantil més reduïda, pot incrementar la pressió sobre l’atenció sanitària, la dependència, el comerç local i els serveis municipals, especialment en pobles petits on qualsevol canvi demogràfic té un impacte immediat.

La Conca necessita mirar aquesta realitat sense alarmisme, però també sense passivitat. Envellir és un èxit social quan es pot fer amb dignitat, serveis i qualitat de vida. Però una comarca amb futur també necessita infants, joves, famílies, habitatge assequible, feina, transport i oportunitats reals per arrelar-hi.

Les dades indiquen el camí: l’envelliment ja és aquí. Ara cal decidir si la comarca el gestionarà com una fatalitat o com un repte col·lectiu que exigeix polítiques valentes i continuades.