Cavallers, dúcties i joglars

És cert que en els darrers anys han proliferat les poblacions que en algun moment del calendari anual organitzen certs mercats o fires d’inspiració medieval. Tothom reconeix, però, que el cas de Montblanc és diferent.


La Setmana Medieval montblanquina no és “un moment més”, no és “un intent més”, no és “un mercat més”, amb el qualificatiu de medieval. El cas de la Vila Ducal va molt més enllà. Per això, al nostre país, avui, tothom associa els conceptes de Montblanc-Sant Jordi-Setmana Medieval, i això no succeeix en altres poblacions que amb més o menys esforç han intentat organitzar mostres amb l’etiqueta medieval. De motius per a aquesta força i orgull montblanquí, n’hi ha molts:


Solidesa. Els seus més de 30 anys d’història converteixen la Setmana Medieval de Montblanc en tota una tradició per a tanta i tanta gent. La de la Conca de Barberà ja forma part de l’imaginari col•lectiu català i això s’ha aconseguit gràcies a la continuïtat ininterrompuda del projecte. Sovint es creen moltes iniciatives arreu, però a més de l’impuls inicial —que és cabdal i sense el qual no s’entendria la resta— també és crucial que els propòsits romanguin en el temps. Que la d’enguany sigui la 32a edició així ho demostra.


Intensitat. Com en edicions anteriors, el primer cap de setmana, del 26-27-28 d’abril, va ser intens. El ritme de les activitats és frenètic i permeten als visitants poder gaudir d’espectacles i activitats de manera continuada, fet que garanteix que sigui impossible d’avorrir-se, quan no apareixen un grup de cavallers amb els seus escuts i llances obrint pas entre la multitud, hom troba una escola cavalleresca en ple funcionament o es pot entretenir copsant la duresa que traspuen els oficis artesans: de cistellers a picapedrers, de ferrers a filadors.


Experiències. Així, els visitants poden fer una immersió completa a la vida dels segles passats, menjant llesques de pa torrat amb xai o llonganisses a les diferents tavernes que s’escampen per les places de la població. La coberteria de terrissa torna a fer-se protagonista, en uns àpats —al migdia o ja de vespre— que són un dels punts forts. Abans de dinar o a mitja tarda, a més, hom pot degustar en primera persona les diferents varietats vitivinícoles del territori, amb la DO Conca de Barberà. No són pocs els que passegen per la vila emmurallada amb els gots corporatius penjant, a l’espera de tastar el gust intens del negre, un nou trepat desconegut o un blanc ben fresc.


L’entorn. I tot plegat, és clar, no tindria el mateix valor si no fos per l’incomparable entorn on es du a terme la Setmana. És aquest conjunt emmurallat que és l’enveja de tantes i tantes poblacions d’arrels medievals que voldrien tenir conservades i projectades les muralles com les té Montblanc. Són els carrers medievals, les escales que pugen a Santa Maria la Major, és l’encant de la plaça Major i de Sant Miquel. És el nou espai de Sant Francesc i també el pont Vell.


  Dues oportunitats. I això fa que no n’hi hagi prou amb un sol cap de setmana, perquè tothom vol endinsar-se en la seva màgia, vol veure el pacte feudal,  trobar-se les rondes trobadoresques, apassionar-se amb l’escenificació del torneig medieval a “Justa i honor” o assistir al sopar reial.


La gent. Si hem parlat de cavallers, de dúcties i de joglars, de sant Jordi, la princesa i els reis, de les cases i els artesans, dels productors i els comerciants, és perquè l’èxit de la Setmana Medieval és la seva gent. És la motivació de tot un equip humà, dels socis de l’Associació i del conjunt dels habitants de la Vila Ducal que han entès que aquest és un moment especial. D’aquells que es vesteixen, que col•laboren, que hi participen o que senzillament s’estimen la festa. La festa és la seva gent, i cal agrair-ho.


  I tot això, sense parlar de l’acte d’entrega de la rosa, el 23 d’abril, del sublim pregó del periodista Màrius Serra d’enguany, de la invocació del drac dels quatre elements a l’espectacle de la Dracum Nocte o de l’emblemàtica representació de la llegenda de sant Jordi.


Fins al diumenge 5 de maig, la festa continua. Gaudim-la!