Laura Pastor

L’11 de setembre ha mort Laura Pastor. Havia nascut a Cantavella l’any 1934. El temps corre i passen els anys, i les persones passem també amb el temps. Laura Pastor, militant carlina en la lluita antifranquista, una valenciana d’aquelles que també han fet història, ha mort a l’edat de 84 anys. Nascuda a Cantavella (Terol) l’any 1934, es va llicenciar en Història per la Universitat de València. Fou becària del Consell Superior d’Investigacions Científiques de l’Institut Benedetto Croce de Nàpols. Estava jubilada com a professora d’història.


Tot i que no la coneixia personalment, n’havia sentit a parlar molt des del carlisme català en l’etapa clandestina, i en l’etapa final de la dictadura franquista. Pastor fou especialment coneguda aleshores vers el juny del 1975, quan fou detinguda a la població d’Alaquàs (València) per la policia, juntament amb altres nou líders polítics i sindicals, tots ells valencians. Aquests foren —en aquell moment— coneguts amb el sobrenom d’Els 10 d’Alaquàs. Aquesta acèrrima opositora contra el franquisme, membre del Partit Carlista del País Valencià, exemple de la lluita per a la democràcia i els drets del poble valencià —com dirien als qui la conegueren—, fou l’única dona del grup. 

Ella i tots els seus membres van patir la persecució del règim franquista, que els va acusar i processar el 1975, poc abans de la mort del dictador, per haver volgut portar a terme la configuració d’un Consell Democràtic del País Valencià amb la intenció de constituir després el Consell de la Generalitat. Seria la primera vegada en la història valenciana —com diria l’historiador Josep Miralles— que un organisme amb vocació nacionalista resultava empresonat.


Reconeguda en el camp polític com a lluitadora exemplar; així la recordava la consellera de la Generalitat Valenciana Pérez Garijo, aquests dies, en els mitjans de comunicació: “Figures com la de Laura Pastor ens fan reflexionar sobre la importància de les llibertats i drets que tenim i que hem de mantenir com a poble”, i afegia: “També hem de posar en valor el seu paper en la defensa de la igualtat en uns temps difícils.” Difícils en aquells temps que, tot i que hi havia dones ja vinculades al camp de la lluita política, no era el que més sobresortia.


Josep Miralles, doctor en Història militant carlí avant lettre i amic de Pastor, destacava d’ella: com a dona soltera sense frustracions, catòlica avançada, tranquil·la en el seu fet, dialogant i una mica tímida i molt idealista, que formà part de la generació que més obertament plantejà del carlisme l’evolució cap al socialisme autogestionari. Fou tot un referent de la lluita per l’autonomia al País Valencià, i també com a militant per al seu partit.


De la molta activitat que portà i amb què podríem anar omplint pàgines, ens quedem amb el que per a ella era l’essencial i així ho expressava en una de les seves màximes de compromís: “La democràcia és per a mi el socialisme d’autogestió, únic sistema que es fonamenta en la participació del ciutadà a tots els nivells. La via al socialisme d’autogestió és la via a la democràcia.”


Reposa en pau, Laura.