La setmana passada vaig dir, que després de la diada, hi haurà interpretacions per tots els gustos, que faran les delícies dels que ens agrada opinar.

Delícies en sentit metafòric, doncs tot gira entorn de la sensibilitat democràtica de l'estat espanyol, i hem de recordar , que per la seva “unitat nacional”, portant segles guerrejant, i ja o han perdut quasi tot, excepte les perifèries...l'única que se li va escapar a temps va ser Portugal.

La diada d´enguany es parla d’una forquilla de 150.000 assistents segons la guàrdia urbana i de 700.000 segons la A.N.C.

Sigui el que sigui, enguany no hi havia cap motivació especial, cosa que no succeïa a la diada del 2019, pre-pandèmia i pre-sentència del tribunal suprem respecte als nostres presos polítics.

Mireu del que són capaces les nostres cèl·lules dorments , quan decidim despertar-nos:

Del 2012 al 2019 són vuit anys sense baixar de mig milió. Doncs si a vuit milions d’habitants, que es pot considerar és la població catalana avui, es mobilitzen mig milió per la causa de la independència, és com si els espanyols que reivindiquessin la seva raça, nació, estat i que pressuposem que són tres vegades vuit milions, o sigui 24 milions... ja descompto la resta d’autonomies perifèriques, a ells els espanyols del P.P., Vox i resta de tendències, haurien de fer manis d'un milió i mig de persones, i això no ho han aconseguit mai, ni quan anaven amb autobusos tot pagat a la plaça d'Oriente per aclamar a Franco.

En raó es diu a Europa, que no es recorden aplecs més massius que l'11 de setembre dels catalans del 2012 al 2019, vuit anys sense punxar.

Ara, torna el rum-rum de posar data a una nova envestida, i si Espanya no reacciona tornar a la declaració unilateral.

Que us penseu que passaria, si Europa segueix en la deriva actual; doncs que l'Espanya de les cúpules monàrquiques, exèrcit, església, poder judicial ,executiu i legislatiu tornaria a fer el mateix, que el u d’octubre, perquè l’únic que han après es que no es tracta de rebel·lia, sinó de sedició.

I si, la taula de diàleg, s’obrís a acceptar parlar de la possibilitat de referèndum, sobre que creieu recauria la pregunta?, i que ens concedirien?  i a quants anys vista cada pas a fer, o concedir? I quant de temps duraria la falsa promesa?

I, si no sabem fer màgia amb les estructures d’estat, hauríem de saber estar tranquil ets i seguir, amb l’executiu que tenim que diu ser pro-independent, doncs si l'executiu, i el legislatiu no és així, com podem convèncer de fer la independència?

Així doncs, la nostra nació catalana, ha de seguir amorosida pels que la volem lliure i ens hem de constituir en cèl·lules dorments de la futura república, amb un bon sistema de sondejos i controls de base de tot el magma humà que tenim el sentiment i el somni, i vigilants i amatents, a quan es pugui pegar una nova embranzida, i està preparats, per en molt poc temps, trobar-nos a peu de carrer, pel que s’acordi.

I tornar a pensar i repensar que l'enemic no el tenim a dins de casa, sinó que ve de fora, de la profunditat de les espanyes, i no busca mai bonament treball i bona economia ,sinó atacar la nostra llengua i la nostra identitat...i veure si fa forat en els nostres sentiments.

Acabem, com diu Jordi Panyella en el seu llibre ‘Causa General’, “la repressió de l'Estat espanyol contra el moviment de la independència de Catalunya” (2009-2021)”.

Quan la repressió actua de forma indiscriminada, organitzada en una “causa general” que tot ho arrana, ho fa amb l’únic propòsit, d’inocular el verí de la por per, desmobilitzar l'adversari polític, per convertir-la dissidència, en pols de silenci. O sigui, atemorir una generació sencera.