L’estiu literari va començar a Sabadell, amb l’acte de lliurament del 44è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana, que enguany va reconèixer Jo soc l’última Plaça, òpera prima d’Alba Gómez Gabriel (Sant Pere de Ribes, 1983), en la qual la periodista cultural s’endinsa en la gentrificació urbana a partir de la quotidianitat veïnal de la plaça del Sol de la Vila de Gràcia de Barcelona, però que, de fet, podria ser una plaça de qualsevol altra ciutat del món urbà del nostre país.

“Podria ser Sabadell?”, preguntava durant la cerimònia la conductora de l’acte, la també periodista Glòria Serra, mentre de fons la narradora i actriu Berta Rubio en llegia fragments en veu alta, tot obrint el que podia ser una casa de nines ad hoc —amb els diferents pisos acolorits de la finca imaginària de la novel·la— i el músic Eduard Iniesta interpretava peces del seu nou disc La comunitat, entre les quals destacava l’enganxosa tornada de la cançó “Marta”.

Precisament l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, era l’amfitriona institucional en un acte en el qual també van intervenir el president de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Jaume Ribera; el director territorial del BBVA a Catalunya, José Ballester; el president de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Josep Maria Manyosa; i el Molt Honorable Josep Rull, en una de les seves primeres intervencions com a president del Parlament de Catalunya, tot just havent arribat de la Vall d’Aran —per la celebració de la Hèsta d’Aran— i de camí al Palau de la Música, per reconèixer la trajectòria del gramàtic ©, traductor en català dels icònics Barrufets. 

L’escenari l’arquitectònic no podria ser més emblemàtic: l’impressionant Saló Modernista de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, amb les seves columnes de fusta de marbre i els vitralls figuratius que transformen la llum per convertir l’interior de l’edifici en un indret emotiu idoni per a les celebracions culturals plenes de lletres i d’art.  L’esplendor dels esgrafiats dels arcs de l’esmentat Saló del primer pis —al qual s’accedeix per una escalinata senyorial—, també va ser tema de conversa a la segona part de l’acte, que va traslladar-se als jardins de l’antiga seu de Caixa Sabadell, a més dels temes estrictament literaris, en relació amb un guardó que en aquesta quaranta-quatrena edició ha rebut més de cent textos narratius, provinents de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

A més de les novel·les —que representen la gran majoria de les obres presentades—, també hi havia assajos, dietaris, memòries i llibres de viatge, que han estat valorats per un jurat de luxe format per Valèria Gaillard, Carme Riera, Najat El Hachmi, Francesc Serés i Marta Marín-Dòmine, amb Joan Carles Sunyer com a secretari.

Així, pocs dies abans de la revetlla, aquell vespre del 17 de juny l’esclat estiuenc ens recordava també la llarga llista d’autors i autores d’èxit que han comptat amb el reconeixement del Sant Joan al llarg d’aquestes més de quatre dècades del certamen literari: d’Olga Xirinacs a Vicenç Villatoro, i de Maria de la Pau Janer a Ramon Folch i Camarasa, passant per Manuel Joan Arinyó, Margarida Aritzeta i Baltasar Porcel.

I de Sant Joan al mes de setembre, que és quan Jo soc l’última Plaça arribarà a les llibreries de la mà d’Edicions 62. L’obra de Gómez Gabriel es presentarà a la Setmana del Llibre en Català, el gran aparador de les nostres lletres que cada any enceta el calendari cultural després de vacances. Mentrestant, bones lectures d’estiu!