Qui canta, els seus mals espanta”, deia el refrany. I és cert, cantar ajuda a passar millor el temps. Recordo que algun pagès m’explicava que hi havia cançons vinculades a les jornades de feina al camp, que tant podrien servir per llaurar, segar, batre i espigolar com per munyir... Sabem que les feines dures i repetitives de qualsevol àmbit portaven a interpretar cançons o tonades de treball. Tot i que se n’ha perdut força la mena.

L’experiència em porta que, quan era jove, vaig estar treballant de pintor. L’amo de l’empresa ens recomanava que cantéssim, sobretot quan fèiem les feines més entretingudes, que consistien a pintar finestres, baranes... per tal d’estimular el treball i donar-hi a la vegada un aire més animat.

El reconegut filòsof català Josep Maria Esquirol ens diu que per viure es necessiten només dues coses: pa i cant. El pa és l’aliment, nutrient, menjar, sustentació, saba de la paraula... i el cant és el que ens anima, ens plau, alena, conforta, encoratja la paraula, la bona paraula.

Però, per què cantem? Esquirol ens diu: “Perquè tenim por”. La infantesa sol ser el moment de les pors, de les inseguretats. Recordo que quan érem petits acostumàvem a cantar per fugir de la por. Ara els moments han canviat, però la por continua, els cants també, mostrats d’una altra manera.

La por sempre ha estat un fet humà, i no només por de moltes coses, sinó també por de la mort. Per això, ens cal recórrer al que és essencial, ens diu el nostre filòsof, ja que l’essència de la paraula és el cant i que en tota paraula valuosa hi batega o bé la celebració o bé l’empara. Per això parlem de la bona paraula.

Anem a veure, perquè una paraula sigui valuosa ha de ser una paraula viva, bona, plena de sentit, que ajuda, que aporta, cuida. Un concepte que podem trobar en l’estima i sensibilitat d’una mare. I tornant a la paraula, no pot ser qualsevol, sinó que ha de ser de qualitat, hi ha d’haver bondat i la celebració, ja que és la festa, la commemoració, mentre que l’empara  protegeix, abriga. Seria l’actitud d’un pare cap als fills, per entendre-ho d’alguna manera.

Per tant, cantem per celebrar les coses bones de la vida. Només cal recordar que les festes majors i les patronals dels nostres pobles estan nodrides de cants i músiques, o una llarga tradició de cants corals que vesteixen la nostra història des de diferents àmbits de la societat.

Tot i que el cant acompanya les paraules dels poetes, dels grans pensadors o de les litúrgies, no és l’únic indret d’expressió. Com ja hem vist des del principi, aquesta forma de manifestació humana es troba també en la gent senzilla, en la bona gent.

Dir i fer alguna cosa bona, per tal de ser expressada de manera discreta o més aviat silenciosa, també acompanya el cant. Esquirol ens diu que, a banda de fer-nos vibrar, també ens fa de sostre, perquè  ens protegeix. I certament així és, ja que ens hi sentim acollits.