El sistema de posicionament global, conegut com a  GPS , és el sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l’hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra. Per a obtenir aquest memorable benefici de localització el GPS es val de l’òrbita circular intermèdia de 31 satèl·lits que volten la Terra, que permet determinar en tot el món la posició d’una persona, un vehicle o una nau, amb una desviació de quatre metres. Es tan exacte que hi ha persones que ja no condueixen el seu cotxe sense el GPS, així com excursionistes, mariners i aviadors. 

Aquesta tecnologia ha evolucionat tant que va des del control del tràfic a les de línies de trens, la navegació i l’aviació, fins i tot en disciplines tan sofisticades com són operacions de borsa per registrar les constants de les seves operacions globals, o les funcions agrícoles per controlar els tractors i la maquinària de cultius intel·ligent en tots els processos de la producció agrícola, des de l’arada fins a la collita. En les grans extensions de terra els bracers ni tan sols pugen al tractor o a la recol·lectora; es limiten a supervisar-ne el treball, ja que aquestes màquines sembren o recullen els cultius amb una precisió metòdica. Fins i tot es col·loca GPS a animals salvatges per controlar les seves constants terrestres i vitals. En definitiva, una tecnologia de què es valen tots els països .

La tecnologia d’aquest aparell és d’origen militar. Tot i que és una creació nord-americana, el GPS es deu a un enginy rus. El motiu que és primerament un invent rus és que un primerenc GPS el portava l’Sputnik. Per demostrar al món la seva proesa, els enginyers russos afegiren a la nau una senzilla emissora de ràdio que transmetia xiulades constants. Els radioaficionats de tot el planeta van poder captar-les. Partint d’aquesta idea els EUA la van ampliar a l’any 1973. El Pentàgon va decidir crear una xarxa de satèl·lits més avançada, els Navstar, capaços de donar servei a totes les unitats de l’exèrcit. Aquests satèl·lits van aconseguir amb un gran desplegament el que després un petit aparell aconseguiria amb proporcions ben xiques. El seu primer satèl·lit amb GPS es va llançar el 1978, mentre que el 6 de gener de 1980 un receptor militar va aconseguir calcular la seva longitud i latitud usant els senyals emesos des de l’espai. Des de llavors, és possible conèixer amb precisió qualsevol lloc de la Terra amb una precisió de 4 metres d’error. 

El gràfic que aportem esquematitza l’operatiu del GPS. Els 31 satèl·lits orbiten la Terra a 20.200 km d’altura i fan dues voltes diàries al planeta. Cadascun d’ells completa una volta cada dotze hores. Aquests satèl·lits emeten un senyal de ràdio conegut com “efemèride”, que és el que capten les antenes GPS dels navegadors, els mòbils, els rellotges i els receptors de tot tipus d’aparells. Així es pot saber en tot moment en quin punt del globus es localitza. Diverses estacions de transmissió de les forces aèries nord-americanes mantenen els satèl·lits en hora d’acord als registres d’un rellotge atòmic, per assegurar-se que segueixen el curs correcte. Els satèl·lits de la xarxa GPS es van canviant cada set o dotze anys en funció de la seva precisió.

Un atac a la xarxa de satèl·lits del GPS causaria un caos global al món.