Dr. Enric Sánchez Cid

Si bé el nostre estimat doctor no va néixer a la Conca, per mèrits propis (com veuran) es mereix considerar-l’hi de totes totes.
Enric, el senyor Enric, va néixer a Porbou (frontera de Girona amb França) el 26 de maig de 1928. Fill de Delfí Sánchez (farmacèutic de la localitat i cap del sotmetent de la zona) i d’Enriqueta Cid (en principi mestressa de casa).
Home tranquil i serè, des de l’adolescència ja va demostrar el seu esperit inquiet, creador i bulliciós, inclinat a fer favors i un bon amic dels amics, quan amb els seus amiguets de jocs i el seu germà Eduard va crear el seu primer escrit amb el significatiu títol de “Estiu, femelles i queviures”, un petit text que seixanta anys més tard el feu arribar als seus companyons, amb la qual cosa demostra que, a més de les altres virtuts, és un arxivador nat.
Durant la Guerra Civil, que a ell el va enxampar als 8 anys, el seu pare fou assassinat pel seu propi meritori de farmàcia, membre ocult de la FAI, i la família se les hagué de campar com pogué. Acabada la guerra, la seva mare llogà la farmàcia a un farmacèutic i entrà com a secretària del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, i així pogué tirar endavant la família.
Enric va cursar el batxillerat al Col·legi de l’Escola Pia de Sarrià (Barcelona) i la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, que va cursar tot treballant com a alumne pensionat en diversos centres mèdics i quirúrgics. Va obtenir finalment la llicenciatura en cirurgia, obstetrícia i ginecologia l’any 1952.
Llavors els metges, a l’acabar les carreres, no era com ara que disposen de plaça fixa. En el seu cas, ell s’hagué d’especialitzar actuant com a metge intern a les clíniques del Dr. Puigvert, com a practicant a la del Dr. Conill, com resident a la del Dr. Seguí, com a assistent a la Casa de Maternologia dirigida pel Dr. Vanrell i a Patologia Mamària a l’Hospital Vall d’Hebron, i també fou membre de l’equip quirúrgic de l’INP de Barcelona.
No tranquil amb aquestes experiències de joventut, al llarg de la seva vida professional va realitzar —si el comptatge no ens falla— més de 28 cursos diferents que cobrien especialitats des de la celioscòpia, fet a la Dexeus, fins a cursos de cirurgia estètica a la UB, o el d’infertilitat a la mateixa universitat. Quant a simpòsiums, n’assistí a més de disset, amb la qual cosa acumulava especialitats que anaven des de la internacional sobre fetus d’alt risc, a la d’infertilitat i esterilitat, passant pel de la Societé Francaise de Gynecologie i, com a assistent, al Congrés Internacional de Perinatoligia de Londres. En definitiva, i per no allargar-nos més, complementà la seva professionalitat mèdica amb més de 113 activitats entre cursos, simpòsiums, congressos, setmanes i més.
Aquesta àmplia experiència l’anà complementat mentre exercia la seva professió mèdica, que conclogué amb les activitats següents:
– Fou ginecòleg a la Clínica Nostra Senyora de la Candela de Valls; la mateixa especialitat va a la Clínica Montserrat de Montblanc; metge de capçalera a la localitat de Lilla, atenent que els metges de Montblanc li feien la guitza professional a la capital de la Conca; director de la seva pròpia clínica, Mare de Déu de la Serra, de Montblanc; professor de cursos de socorrisme a la Creu Roja de Valls; soci fundador de la Societat Espanyola de Cirurgians de la Infància; ginecòleg a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona; membre de quatre societats diferents de ginecologia i obstetrícia, i finalment cap de servei de ginecologia de la Creu Roja de Tarragona, on l’atrapà la jubilació.
Pel que respecta a les seves activitats a Montblanc, com hem dit fou metge a la Clínica Montserrat, que era dirigida per un metge de Valls, i després muntà la seva pròpia clínica, al carrer Jaume II, edifici que a l’estar adossat a la muralla avui és desaparegut. Fou conseller de l’Ajuntament amb l’alcalde Jaume Bordell Cervelló del 25 d’octubre de 1960 al 2 de març de 1964, i president de la Creu Roja local, també l’elegiren president del Casal, càrrec que exercí només del 25 de febrer al 29 d’abril de 1958, perquè, segons ell, no s’hi trobava còmode. Durant el període de conseller establí el primer dels parcs infantils a la plaça de Catalunya, sota l’auspici de la Creu Roja.
Quan a la Clínica de Montblanc, ell no ho confessa, però saben que “fou líder a la comarca” en la rama de la ginecologia, en el sentit que dels nascuts a la Conca durant els anys cinquanta, almenys el 80% tingueren la sort de veure la llum a la Vila Ducal.
Referent a la seva vida familiar, pel que fa al servei militar, pel fet de cursar la carrera de metge el feu a les Milícies Universitàries i va acabar amb el grau d’alferes. Es va casar amb la que seria més tard radiòloga, Andrée Bonet Ducros, i en altres núpcies amb Teresa Aluja Freixes, nadiua de Sarral i infermera del Laboratori Clínic de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, i amb qui segueix compartint la vida. De resultes del primer matrimoni va tenir els seus fills Enric i Anna, per seguir la nissaga amb quatre net i sis besnets.
Pel que sembla, al nostre amic, que no en tenia prou amb la seva professió, encara tenia temps per fer cinc dels seus principals i meritoris hobbies: dibuixar, escriure, el cinema, el ciclisme (corrent en bicicleta per tot Catalunya) i la navegació (recorrent amb el seu veler tot el coster català i balear). De dibuixos no podem comptabilitzar els que té fets, ni pensem que ell ho pugui saber, però sí que cal dir que n’ha repartit a dojo entre els seus parents, amics i coneguts: n’ha fet nadales, ha dibuixat caràtules per a institucions i en especial n’ha fet per dotar de més contingut els seus escrits, llibres i ressenyes.
Quant a la seva labor com a escriptor, té censats sis llibres editats i més de 50 publicacions agrupades en ciclostil, impreses, en carpetes de cargol, en lloms engomats i en altres facsímils d’impremta. Els títols del seus llibres editats són: Camí de Sant Jaume, Ermites i temples insòlits de Catalunya, Del cap de Creus a la Franja, Bloc de notes d’un ginecòleg, Dibuixos d’ermites a l’entorn de l’ermita de Santa Anna (escrit en col·laboració amb el plebà Albert Palacín) i La finestra (en col·laboració amb Josep M. Contijoch).
Respecte a la seva producció fílmica, és preferentment obra de la seva joventut, de “l’època de Montblanc” en especial. A part de les habituals pel·lícules de tema familiar, l’any 1956, filmà la primera pel·lícula, amb títol L’home dels dos CV, per seguir amb una fantasia cinematogràfica, i El somni de Mare-Elvi , però quan es consagrà com a director aficionat, productor i guionista fou amb el film montblanquí Via 4, tren destí a Montblanc, en què aconseguí fer participar 25 persones conegudes de la vila —per falta d’espai no citem més de molts altres veïns anònims de la localitat.
A Montblanc exercí la seva professió i els seus hobbies de l’any 1955 al 1961, amb gran complaença de tot el veïnat local i de la Conca. La decisió d’anar a exercir a Tarragona fou, segons ell, va ser a causa de veure en l’ambient social un potencial enemic: Els cotxes 600 i 2 CV, que devia pensar que allunyarien de Montblanc els malats, que anirien a les clíniques, mútues i hospitals de prestigi.
A Tarragona exercí la professió amb tant o més èxit que a la Conca, per la qual cosa es pot dir que el 60% dels nats a la ciutat aquells anys arribaren a món de les seves mans.
Seguint amb les seves inquietuds, en el seu temps lliure va fundar dues associacions: el Club Ginecològic de Tarragona-Reus, del qual en fou president bastants anys, amb el mèrit de poder reunir fraternalment els metges de Reus i Tarragona, que ja és dir.
I és clar, a una persona amb tants mèrits no li podien faltar els homenatges i les condecoracions. Així, al seu dia va rebre la medalla Joan Enric Dunant de l’Assemblea Suprema de la Creu Roja Espanyola; fou declarat membre numerari de l’Associació Espanyola de Patologia; col·laborador de les Jornades Lasser 88 de la Facultat de Medicina de la Universitat de Saragossa, i alguna distinció més que se’ns escapa.
Tenim o no raó, els montblanquins, de tenir-lo com un fill més?. Doncs sí.