Cal no oblidar el passat, i menys en aquests moments

Editorial

Aquesta setmana, el nostre setmanari publica un ampli reportatge sobre els onze comarcans que van ser deportats i van morir als camps de concentració de Mauthausen-Gusen; onze comarcans que van patir les atrocitats d’un sistema feixista imperialista alemany que va deixar seqüeles que encara duren; un sistema que va permetre també l’entrega del nostre president màrtir a les autoritats feixistes espanyoles, que el van acabar afusellant.


Desgraciadament, aquells onze comarcans morts als camps, junt amb la resta de víctimes de la barbàrie, no han servit perquè els europeus, ni la humanitat en general, hagin après la lliçó de la necessitat de més democràcia, igualtat i humanisme; ans al contrari, des de molts sectors es continua banalitzant les barbàries del nazisme; la barbàrie de la dictadura de Franco, i fa por veure com els populismes i el neofeixisme està arrelant en una Europa arrasada  i demacrada precisament pel feixisme nazi.

 

Quan veiem la banalitat amb què es tracta els milers de persones que fugen de països als quals prèviament hem demacrat els occidentals; quan es veu com es tracta les minories a Espanya o Turquia, o quan sentim Vox, Le Pen o Salvini, tot plegat fa una barreja de pena i por i es confirma que, realment, no hem après res. I que nosaltres, com a espècie, anem sense remei cap a la desaparició si no canviem conceptes i torna l’ètica global.