El PLATER no es pot fer d’esquena al territori
La transició energètica és una necessitat inajornable. Catalunya ha d’avançar cap a un model més net, sostenible i menys dependent dels combustibles fòssils. Però aquesta urgència no pot servir d’excusa per imposar un desplegament de renovables fet des dels despatxos, amb criteris poc transparents i sense escoltar prou els municipis que n’hauran d’assumir les conseqüències. El PLATER, tal com està plantejat actualment, neix amb un problema de fons: pretén ordenar el futur energètic del país sense garantir una participació real del món local.
La moció aprovada pel ple de l’Ajuntament de Montblanc, amb el suport de tots els grups municipals, expressa un malestar que va molt més enllà d’un sol municipi. És el crit d’alerta d’un territori que no rebutja les energies renovables, però que sí que rebutja un model que pot acabar convertint pobles petits i zones rurals en simples espais de producció al servei de les grans demandes urbanes i industrials. No es pot demanar al món rural que assumeixi els costos territorials de la transició energètica sense garantir-li veu, retorn i capacitat de decisió.
El principal error del PLATER és voler resoldre una qüestió complexa amb una lògica massa centralitzada. La planificació energètica no pot quedar reduïda a un repartiment de megawatts sobre el mapa. Darrere de cada hectàrea hi ha paisatge, activitat agrària, patrimoni, biodiversitat, habitatges, camins, explotacions familiars i projectes de vida. El territori no és un full en blanc on col·locar instal·lacions energètiques segons la conveniència dels grans operadors.
El Govern de la Generalitat hauria d’escoltar el missatge que arriba de Montblanc i de molts altres municipis. Aturar la tramitació del PLATER no vol dir frenar la transició energètica; vol dir fer-la millor. Vol dir obrir un procés real de diàleg amb ajuntaments, consells comarcals, ciutadania, pagesia, entitats i agents econòmics. Vol dir entendre que la sobirania energètica no es construeix només produint més energia renovable, sinó garantint que aquesta energia respongui a l’interès públic i tingui retorn al territori.
La transició energètica serà justa o no serà. I perquè sigui justa, el món local ha de ser part activa de la planificació, de la gestió i del control dels projectes. Els municipis no poden ser zones de sacrifici energètic.