Editorial

Aquests dies, després dels desgraciats aiguats viscuts la nit de dimarts a dimecres de la setmana passada, hem pogut veure que vivim en un gran país i en una gran, també, comarca. I és que les principals autoritats del país no van trigar més que unes hores a personar-se a la nostra comarca i interessar-se per tot allò que havia causat les riuades, els desapareguts o els problemes de la gent afectada. A més a més, va ser també qüestió d’hores que no es comencessin a organitzar iniciatives i campanyes solidàries amb la gent afectada o posar-se a disposició dels equips de rescat o de neteja de les zones, per col·laborar desinteressadament a fer tornar, al més aviat possible, la normalitat a les zones devastades per la riuada.

Tot plegat ens ha de donar orgull i esperança de saber que, davant la desgràcia, la comarca respon a l’una i que tot i que de vegades sembli que visquem en una societat individualista i egoista, la gent està sempre a disposició per ajudar els seus veïns davant dels mals moments. I és que quan els temps o els moments no acompanyen, i ens trobem amb la solidaritat de la gent, de la gent que normalment no ens diu bon dia o bona tarda o nit, o inclús que sembla que ens ignori, les desgràcies són menys desgràcies i l’esperança reneix.