Editorial

Aquesta setmana, Tarragona ha patit un ensurt que ha tingut costos en vides humanes i que, tot i la seva gravetat, encara hauria pogut ser pitjor, demostra que Tarragona viu envoltada d’un polvorí i tot plegat afecta no només els veïns i veïnes dels voltants de les empreses químiques i petroquímiques, sinó que els efectes podrien anar més enllà dels llocs propers a aquestes empreses.

Ara ha estat un dipòsit d’una substància que sense llargues exposicions diuen que no és tòxica, però un altre dia podrien ser més d’un els dipòsits que esclatessin i que continguessin substàncies veritablement perilloses, o també podrien ser canonades amb gas, combustible… Desgraciadament, a la demarcació de Tarragona tenim varietats perilloses per donar i per vendre i fins i tot més d’una central nuclear.

No cal cridar més el mal temps, però entre tots caldria tenir més cura de les mesures de seguretat ni que s’hagi de perdre part dels beneficis econòmics empresarials; modernitzar els avisos a la població i sobretot, a partir d’ara, repartir més els perills de les indústries d’aquesta mena al llarg del país i no, com sempre s’ha dit, portar sempre el que no vol ningú a la nostra demarcació.