Editorial

Tot i que encara manquen alguns dies per tal que arribi el nou any 2014, sí que és cert que aquest és el darrer setmanari del present any 2013 i, per tant, cal començar a pensar ja en el nou any que ens arribarà; un any que promet ser tan emocionant com la baixada de la famosa muntanya russa del conegut parc temàtic tarragoní.
En aquest sentit, quan la darrera de les dotze campanes del proper dia 31 de desembre hagi repicat, i amb ella ens haguem menjat l’últim dels dotze raïms, oficialment, estarem ja immersos en el nou any 2014; l’any del tercer centenari de la Guerra de Successió; l’any de la pèrdua de les nostres llibertats nacionals com a país; i l’any que es destaparà qui diu la veritat en relació amb el fet de si hem sortit o no de la crisi.

Així, doncs, si 2014 és l’any de la commemoració dels tres-cents anys, és l’any de la planejada consulta el proper mes de novembre i és l’any de celebració dels actes del tres-cents aniversari, no és gaire difícil suposar que des del govern central ens la faran passar ben magre, per tal que recordem, i molt, aquest ímpetu nostre tan gelós i reivindicatiu.

Hem de ser conscients que, a mesura que s’apropi la data de la que haurà de ser la consulta oficial convocada arran de la inusitada via de consens de quatre partits del nostre àmbit parlamentari, des del govern central cada dia collaran una torca més per tal de fer-nos una mica més impossible la nostra vida; cada dia que avanci el 2014, ells tornaran més a l’esperit que va inspirar les tropes borbòniques aquell no tan llunyà any 1714 i, fins i tot, hauríem d’estar preparats per a una operació de tall de subministrament monetari per part del govern central, que deixaria sense cobrar tantes i tantes persones del nostre país; només per anar minant la moral de les “províncies espanyoles problemàtiques”; serà llavors quan no arribin les pagues, quan no arribi una pensió, que passa amb els que ara es decanten del dret a decidir o la independència. Hauran, ells i haurem, tots nosaltres, de ser ben forts.