Editorial

No es parla d’altra cosa, el coronavirus ha entrat a les nostres vides i ens les ha trastocat per complet.

A mesura que passen els dies, els efectes d’aquest virus provoquen entre l’opinió pública i les institucions dels diferents governs més dubtes i incerteses. El nombre d’afectats cada dia puja, així com els morts per aquesta malaltia. I sembla que tot i estar a la meitat del període establert de confinament, potser no hem arribat al pic de casos diagnosticats.

Tot plegat, evidentment, també afecta en l’àmbit econòmic. La crisi, que esperem que sigui curta, serà important, quan podríem dir que encara no ens hem recuperat totalment de la del 2008. 

Però hem de pensar que ara el més important és la salut. Demanen que ens quedem a casa i això és el que hem de fer. Ja ho havíem d’haver fet fa dies. El virus hi és però no es veu. Potser ja l’hem agafat i no ho sabrem fins passats uns dies, per això es demana el confinament, perquè si hi és (que no ho sabem) no l’escampem a tort i a dret. Son mesures a prendre per a la nostra salut i també per a la dels demès. No volem que la plaga sigui  més gran. Fem-ho per a nosaltres, per la nostra gent gran, per als malalts crònics i respiratoris, també per als nostres petits, ... Tots podem quedar-ne afectats en major o menor mesures i alguns compten amb més possibilitats de sortir-se’n que d’altres. L’objectiu és no haver-hi de lluitar quan ja el tenim, l’objectiu és no deixar-lo que ens arribi.

A la comarca encara tenim unes xifres prou satisfactòries si mirem el panorama arreu. Procurem que aquests números no vagin a més i que el virus que no es veu, tampoc el notem.