Editorial

Si res no canvia i això sí, amb el beneplàcid dels senyors de la Moncloa, aquest proper dilluns, el Camp de Tarragona serà una de les zones escollides per entrar dintre la fase 1 del desconfinament; un pas més, per recuperar la la normalitat i entrar en alló que anomenen, la nova normalitat, que per cert, pocs encerten a explicar en detall en què consistirà. El que sí que està ben clar, és que dintre d’aquesta nova normalitat, tots plegats ens mirarem diferents els uns als altres, potser, amb menys refiança i amb sempre un petit pensament de ves quin virus pot acabar portant aquest o aquesta; com una mena d’estocada de mort, de la cultura llatina i mediterrània. Una nova realitat en la que també tenim per segur, que serem tots plegats, una societat empobrida i sense massa ocupació, tot continuant les passes iniciades amb la crisi del 2008, i aprofondint en aquesta llatinoamericanització de les condicions socials i la mort de la classe mitja i les petites i mitjanes empreses. També, aquesta nova normalitat ens allunyarà encara més del treball físic i donarem sens dubte un salt molt profunt a l’ús ja massiu del ciberespai com a eina més propera al contacte humà i la realització de les feines.

Moltes de les coses que hem hagut de fer des del confinament, anteriorment no assatjades per la societat, sens dubte han vingut per quedar-se i en aquesta nova realitat, també ens hem adonat de l’immens sentiment centralista del govern socialista i els seus aliats de Podem.