Editorial

Normalment, les comarques de sud de Catalunya, sempre han estat històricament, la ventafocs del país i ja no diguem, les del sud del sud, el que s’anomenen les Terres de l’Ebre. Com si tota Catalunya fes costa avall, aquí ens han arribat els abocadors; les centrals nuclears, les indústries químiques, les refineries, els mil-i-un parcs eòlics… però al final, paguem igual de cara l’electricitat, igual de car l’omplir el dipòsit de combustible, els nostres pobles continuen patint talls de llum i podríem anar seguint.

Tot el que ha molestat o molesta a Barcelona i ja no diguem, a la nineta dels ulls de totes les administracions històricament, les comarques de la demarcació de Girona, ha anat a parar al denostat sud. I si això ha passat amb quaranta i escaig anys d’administritació de la Generalitat, ja no diguem en relació a l’administració central. És a dir, Catalunya està maltractada per l’estat, però les comarques del sud del país, estem maltractats per la ja maltractada Catalunya. I ara ens arriben uns vents, que ens han de deixar inquiets; ens volen posar més parcs eòlics, ens volen posar plantes fotovoltàiques que hipotecaran l’agricultura i el pitjor de tot, ens volen fer perdre la nostra sobirania sobre el territori.