Com a resposta, l’aniquilació de la nostra llengua
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Fa ben pocs dies que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, declarava en una entrevista al canal de televisió Antena 3 que tenia un pla per tal de frenar la deriva independentista del nostre país, que, cal recordar, en principi, només demana poder votar i ja es veurà segons els resultats si el poble es decanta o no del costat de la independència. Malauradament, però, el pla només el sap l’hermètic president del govern, poc amant de donar explicacions, tot i que ens temem, vist el currículum del Partit Popular tant en l’anterior legislatura com en aquesta, que l’única resposta que té preparada és intentar posar fi a qualsevol signe d’identitat catalana.
Tot això, no hauria de sorprendre, ja que el mateix any 1714, el rei borbònic, vencedor de la invasió contra el nostre país, ja va dir allò del “sin que se note el efecto”, però que calia anar desprestigiant i posant fi a la llengua i la cultura catalanes. Al nostre país, han passat tres-cents anys i hem anat trampejant la situació i mantingut les nostres senyes d’identitat, però, en altres indrets dels Països Catalans, com la Franja, el País Valencià o les Balears, per anomenar la Catalunya Nord, el català encara ho ha tingut més dur que no pas nosaltres.
Amb tot plegat, hem vist com a la Franja canviaven el nom del nostre idioma; en l’era Aznar, ho va fer el País Valencià i, a ses Illes, el govern Bauzà es carregava la immersió lingüística. A més a més, per si no n’hi ha prou, des d’aquests territoris es creen gramàtiques d’una llengua substituta de la natural catalana, sense cap solta ni volta acadèmica i es prohibeix el senyal de la televisió nacional de Catalunya primer, i ara, de la ràdio. És a dir, que la resposta de Rajoy és la de tot mandatari espanyol des del 1714: l’opressió a la nostra llengua i cultura; l’expansió de la llengua castellana, que s’han fet seva com a única a tot l’Estat; i no envien els tancs ni ordenen governs militars perquè, en els nostres dies, no es porta, però, si poguessin, ja ho farien, ja...
Per tant, ferms tots plegats i portem cadascuna de les seves actuacions als tribunals internacionals que corresponguin, per genocidi cultural.
Tot això, no hauria de sorprendre, ja que el mateix any 1714, el rei borbònic, vencedor de la invasió contra el nostre país, ja va dir allò del “sin que se note el efecto”, però que calia anar desprestigiant i posant fi a la llengua i la cultura catalanes. Al nostre país, han passat tres-cents anys i hem anat trampejant la situació i mantingut les nostres senyes d’identitat, però, en altres indrets dels Països Catalans, com la Franja, el País Valencià o les Balears, per anomenar la Catalunya Nord, el català encara ho ha tingut més dur que no pas nosaltres.
Amb tot plegat, hem vist com a la Franja canviaven el nom del nostre idioma; en l’era Aznar, ho va fer el País Valencià i, a ses Illes, el govern Bauzà es carregava la immersió lingüística. A més a més, per si no n’hi ha prou, des d’aquests territoris es creen gramàtiques d’una llengua substituta de la natural catalana, sense cap solta ni volta acadèmica i es prohibeix el senyal de la televisió nacional de Catalunya primer, i ara, de la ràdio. És a dir, que la resposta de Rajoy és la de tot mandatari espanyol des del 1714: l’opressió a la nostra llengua i cultura; l’expansió de la llengua castellana, que s’han fet seva com a única a tot l’Estat; i no envien els tancs ni ordenen governs militars perquè, en els nostres dies, no es porta, però, si poguessin, ja ho farien, ja...
Per tant, ferms tots plegats i portem cadascuna de les seves actuacions als tribunals internacionals que corresponguin, per genocidi cultural.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres