Editorial

En la memòria de molta gent, encara deu ressonar allò que es preguntava tothom en diferents espais de mitjans de comunicació sobre si el coronavirus marxaria o en certa manera es desactivaria amb l’arribada de l’estiu, o sigui de la calor. Tots els especialistes especulaven que sí, que realment passaria com amb els virus de la grip, que són clarament estacionals, i s’esperava un estiu de treva i un retorn dels brots cap a finals de setembre o octubre. I bé, res d’això ha passat i ja tenim una comarca ben propera com és la del Segrià que està novament mig confinada.

És clar que gestionar un desconfinament en què tothom, qui més qui menys, actua com una au quan surt d’una gàbia, és més complicat que quan es té tota la gent a casa i els carrers i tot està buit i tancat (economia a banda, és clar). Per això els governs moltes vegades arriben a on arriben, i per a cap, tinguin més o menys malícia, gestionar aquest nou fenomen global no ha estat gens fàcil i s’ha improvisat sobre la marxa, científics i epidemiòlegs inclosos.

Cal, doncs, que tots plegats posem de la nostra part, la nostra responsabilitat i seny, perquè això del Segrià no ens arribi, però també és cert que algú hauria de tractar com humans els qui aspiren a treballar a la fruita.