Editorial

Ahir, dijous, es va complir el tercer aniversari de la gran gesta que la societat civil i política del nostre país va dur a terme perquè fos possible que, tot i la repressió de l’Estat espanyol, les amenaces, els piolins, les advertències i ja un inici de procés judicial —i més elements— els catalans i les catalanes poguéssim tenir puntualment les urnes al seu col·legi electoral per poder escollir si volien que el seu país esdevingués un nou estat o no. Malauradament, l’Estat va quedar ben retratat exercint una violència desmesurada, i la repressió tant política com judicial ha continuat de mala manera durant aquests tres anys, sense que de moment sembli que tingui aturador. 

Han canviat els governs a l’Estat espanyol, i tot i disposar ara del suposadament més progressista de la història no han pogut aturar la repressió, ni els judicis ni la persecució política. Fins i tot avui dia encara s’espien membres del govern i es van aixecant processos i sentències com la vergonyosa inhabilitació del president Torra, a qui molta gent, des de les més altes instàncies, ha intentat fer caure i humiliar moralment. I és que contra Catalunya s’hi val tot, mentre que quan les vides a Madrid estan en perill, aquí no passa res i ho paguem tots.