Editorial

La justícia europea ha tombat el que s’anomenava “cèntim sanitari”, que, nascut l’any 2002, pretenia, a través d’una taxa sobre cada litre de combustible, benzina o gasoil que es venia als sortidors, recaptar diners extres per tal de finançar el dèficit de la nostra sanitat pública. Ben aviat, però, van començar a sortir veus des de diferents àmbits que clamaven al cel contra aquesta mena d’injustícia que significava gravar encara més els nostres combustibles, ja de per si molt carregats de fiscalitat. I és que no hem d’oblidar que del preu del combustible, al nostre país, tan mancat de bones infraestructures ferroviàries i de bon transport públic, en depèn la competitivitat de moltíssimes empreses, especialment les dedicades al sector del transport per carretera.
I és en aquest darrer aspecte en què s’ha de valorar el gran triomf que una empresa privada de la nostra comarca hagi aconseguit guanyar finalment i a instàncies europees el litigi que mantenia per tal que fos anul·lat el “cèntim sanitari” i, a més a més, se’ls retornés l’import pagat fins a la derogació, l’1 de gener del 2013, d’aquesta taxa. Tot plegat ha de ser vist com un gran triomf de la societat civil davant un presumpte excés d’afany recaptador de l’administració pública, ja que massa vegades aquesta societat nostra té massa tendència a intentar arreglar el món darrere la barra d’un bar i no exercir la pressió i fiscalització necessària dels nostres poders públics.

Tanmateix, aquesta sentència europea donant la raó a l’empresa montblanquina ens demostra, quan falta tan poc per a la cita de les urnes amb les eleccions europees, la importància i la dimensió que tenen les institucions europees actualment, sobre les coses que afecten les nostres vides.

Ara, el problema el tenen els responsables econòmics de l’Estat, que hauran de veure la manera com retornen els imports d’aquest cèntim sanitari, en un moment que els calaixos estan buits...