Editorial

Des d’aquesta matinada, els catalans i les catalanes estem novament en campanya electoral. Portem ja molt de temps en què pràcticament cada dos anys hi ha alguna contesa electoral, sigui de l’administració que sigui. Els catalans ja fa massa temps que anem amb governs dèbils que per una raó o una altra no acaben de culminar mai una acció coherent i un projecte de país a llarg termini. A més a més, hem patit i encara patim la repressió sistemàtica per part de l’Estat davant de qualsevol iniciativa, que l’altra part jutja d’inconstitucional. Cal només recordar que no hi havia llei aprovada al Parlament, fa no gaire temps, que immediatament no fos refusada pel Tribunal Constitucional, i no parlem de lleis de separació de l’Estat, no, lleis senzillament de caràcter social, per exemple.

Ara, a més, hem començat una campanya electoral que no sabem si servirà de res, ja que pot ser que finalment el TSJC decideixi donar la raó a la Generalitat i s’ajornin els comicis, i tot el que s’ha fet fins ara no hagi servit de res, talment com si els diners de tots els ciutadans brollessin de fonts daurades.

Sigui com sigui, comencem una nova campanya electoral en què durant quinze dies ens prometran de tot i més, però caldrà veure finalment quin Parlament n’acaba sortint i com es governa tot plegat.