Editorial

Aquesta setmana, la Generalitat de Catalunya i la ministra de Foment del Govern espanyol donaven a conèixer enmig d’aires de sumptuositat i als quatre vents les noves rodalies territorials que enllaçaran Reus i Tarragona amb 55 freqüències al dia, i amb un tren cada 30 minuts en les hores punta de matí, migdia i tarda i intervals inferiors a l’hora durant tot el dia. A més, hi haurà un nou servei ferroviari entre l’Arboç i Cambrils, creant d’aquesta manera un nou eix de comunicació entre el Baix Penedès, Tarragona i la Costa Daurada, fins ara inexistent, i que permetrà millorar la connexió de les rodalies de Tarragona amb les de Barcelona. La millora dels serveis ferroviaris al Camp de Tarragona es complementarà amb la incorporació dels nous serveis al sistema tarifari integrat de l’ATM de Tarragona abans de l’estiu. La nota negativa a tot això, però, una vegada més, l’exclusió de la Conca de Barberà de totes aquestes millores.

Les veus de la nostra comarca i, en general, les de les comarques del sud del país excloses d’aquest nou pla de Rodalies no es van fer esperar i, ràpidament, alcaldes com Josep Andreu i diferents entitats, consistoris i veus també de l’economia denunciaven aquest nou oblit per part de Generalitat i Estat d’aquesta part del nostre país. De fet, no feia tants dies que també quedava la nostra comarca al marge de la represa de les obres de l’autovia A-27 que Foment anunciava reprendre només en el tram comprès entre el Morell i la Variant de Valls.

Amb tot plegat, l’abnegat ciutadà de la Conca de Barberà haurà de seguir gaudint d’una estació de tren abandonada quasi bé de la mà de Déu i amb un pas de trens que és tot un convit a l’ús del transport privat i a un servei força limitat també de transport públic per carretera; fet que ens porta a pensar que, malauradament, per a tots nosaltres, la nostra administració pensa només en les poblacions costaneres i els costa més pensar que, darrere les serralades, hi ha poblacions amb necessitats.