Un any en què hem après moltes coses sobre la nostra feblesa

Aquesta mateixa setmana però de l’any passat, el nostre setmanari havia de ser modificat a última hora, quan ja quasi tot estava a punt d’enviar-se a rotativa, perquè bona part de la seva paginació havia canviat, perquè el món, l’Estat, el nostre país i també la nostra comarca patien un sotrac després que el govern espanyol decretés l’estat d’alarma i ben bé tot hagués de posar el fre, i carrers, places, llocs de treball no essencials i altres van quedar deserts.
Ha estat un any en què els nostres continguts han fet un gir de 360 graus; en lloc de ser testimonis de la intensa vida social, cultural i política de la nostra comarca, ens hem hagut de centrar en aquesta excepcionalitat que ha representat per a tothom l’arribada del coronavirus. Aquesta comarca nostra, però, no ha fet res més que girar a l’uníson amb el món en general, un món que també ha canviat, que també s’ha vist sacsejat, un món que en alguns aspectes no tornarà a ser igual com l’havíem conegut. I encara no ho tenim tot guanyat, perquè quan sembli que ho estigui poden arribar més variants del virus, encara no hi ha assegurat un subministrament òptim de vacunes, i altres elements més que poden fer que la realitat en la qual vivíem abans encara tardi a arribar. Res serà igual.
