Editorial

Les autoritats sanitàries del nostre país porten ja unes quantes setmanes d’obertura gradual de les diverses restriccions imposades per tal de contenir el coronavirus, després que les xifres comencessin a millorar i l’ombra d’una quarta onada s’allunyés de nosaltres i, per què no dir-ho, per la pressió dels diferents sectors econòmics afectats pels tancaments i perquè literalment no hi ha diners o no n’hi haurà prous per a possibles compensacions.

Malauradament, aquesta obertura progressiva ja ha comportat que les xifres comencin a canviar la tendència de baixada, lenta, però al cap i a la fi baixada, i ara ens trobem que estem en una lenta però progressiva pujada, amb una pressió hospitalària molt alta que sens dubte no aguantaria, ara, una quarta onada.

Amb tot plegat, l’interès econòmic està guanyant la partida a la raó sanitària i ara tothom va boig per salvar la Setmana Santa, com setmanes enrere s’anava boig per salvar el Nadal o el pont de la Puríssima i d’aquí a uns mesos s’anirà boig per salvar l’estiu. És aquesta, doncs, la misèria d’un país que depèn del turisme i que no s’ha sabut reconvertir, amb una riquesa que històricament ha estat xuclada per unes poques elits. Cal, per tant, que el ciutadà hi posi el seny que el governant no pot imposar i faci la màxima bondat per Setmana Santa.