Editorial

Aquest dimarts, la seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà va acollir un històric acte d’unitat del sud del nostre país en contra de l’actual model que la Generalitat ha implantat en relació amb les energies renovables. Fins a set consells comarcals van escenificar el front comú davant d’aquest disbarat de llei, que posa en perill el patrimoni paisatgístic de totes aquestes comarques i per descomptat també el futur de les seves explotacions agrícoles.

No cal fer gaires números per veure que les comarques que dimarts escenificaven aquest front comú ja han complert històricament, amb escreix, la seva quota de solidaritat amb la resta del país, perquè els seus territoris es troben ja a hores d’ara, deixant de banda els megaprojectes que es voldrien tirar endavant en un futur, força trinxats ja de parcs eòlics. La novetat ara és que, amb els projectes existents, el nombre de molins es podria multiplicar per deu, i no serien com els que coneixem en l’actualitat, sinó immensos molins que poden arribar als dos-cents metres d’alçada, amb les corresponents línies d’evacuació. Per no parlar de l’entrada en escena de grans projectes d’energia fotovoltaica, que si es portessin a terme, farien canviar per sempre més el paisatge tal com el coneixem, sense que la seva presència servís per a l’autoconsum de les diverses poblacions.